|
Diego Giménez ha pogut parlar amb l’arenyenc
Cesc Fàbregas, pocs dies després de guanyar l’Eurocopa i a punt de començar una
nova temporada a l’Arsenal, on s’ha convertit en una peça fonamental de l’equip
anglès.
 Amb només 16 anys, vas poder debutar a la Premier amb l’Arsenal. El
mateix any, vas marcar el teu primer gol al Regne Unit. Cinc anys després, ets
titular indiscutible amb l’Arsenal i campió d’Europa amb la selecció espanyola.
Ens pots fer cinc cèntims de com has viscut aquesta progressió?
Quan vaig marxar a
Anglaterra, amb tan sols 16 anys, sabia que era una decisió que afectaria el
meu futur, per bé o per mal. Però en cap moment m’he penedit de la decisió
presa en aquell moment. Ara ja fa cincs anys i,
la meva progressió com a futbolista, crec que ha sigut ascendent, perquè
sinó, malament, he he. Tot i així, tan sols tinc 21 anys, molts anys de futbol
per endavant i moltes coses per aprendre, encara sóc un alumne.
Com és la teva vida
a Anglaterra?
Molt
bé, la veritat. L’adaptació a Anglaterra i a Londres, concretament, penso que
ha sigut molt bona. M’agrada molt la ciutat, i amb el menjar no hi ha cap
problema, i sinó ja puja la iaia a fer menjar, ha ha.
Què hi ha de
diferent i què hi ha d’igual entre els catalans i els anglesos?
Els
anglesos són gent molt seriosa, excepte quan surten de treballar i van al pub,
ha ha. Treballen d’una forma molt rigorosa i metòdica. Els catalans som una
mica diferents, serà per la climatologia. Tot i que trobes algunes semblances,
com que els catalans també som treballadors i molt correctes en les nostres
formes. A part, compartim patró nacional: Sant Jordi.
Com veus el negoci
del futbol? Creus que mou masses diners?
Jo
que estic al món del futbol, no puc tirar pedres al meu propi terrat. Però sí
que és veritat que depèn quines coses del món de la pilota estan una mica
desfasades, i alguns no saben fer un tracte just i correcte dels diners.
Quina creus que és
la posició que el futbolista ha de prendre davant d’aquest món?
El
futbolista ha de ser conscient que és un privilegiat, que treballa en un món on
molta gent hi vol tenir cabuda. És un personatge públic i molta gent, encertada
o no, ens té com un model de conducta. Per tant, el futbolista ha de mesurar
tot allò que fa. Els seguidors són els que fan que aquest món sigui així, per
tant, ens devem a ells.
Quin és el teu
referent futbolístic?
En
Pep Guardiola, va crear una referència de joc al mig del camp i, a partir
d’ell, han sortit molts jugadors del seu perfil, amb certs matisos.
El passat mundial,
en Maradona et va felicitar personalment pel teu joc. Que se sent quan “Déu” et
dóna el seu vistiplau?
La
veritat és que va ser una situació molt xocant que el mateix Diego Armando
Maradona, amb tot el que havia significat com a jugador, digués aquelles
paraules sobre la meva persona. És difícil d’oblidar. Molt agraït.
I a l’Arsenal, quin
ha estat el teu model o mentor?
Sempre
ha sigut el senyor Arsène Wenger, òbviament. Però de jugadors, Patrick Vieira i
Thierry Henry em van ajudar molt.
Si haguessis de
triar un company, quin de la selecció t’enduries cap a Londres i per què?
Hi ha un problema perquè no crec que l’Arsenal pogués fitxar
a tots 22.
Em pots dir un
entrenador, que no sigui ni Wenger ni Aragonés, per qui t’agradaria ser
entrenat i per què?
Doncs,
el que passa és que aquests dos entrenadors m’han marcat tant que no sabria
dir-te’n un altre. Aquell que em fes jugar de titular, ha ha.
Amb quin equip
creus que jugarà l’Arsenal la final de la copa d’Europa 08-09?
Doncs
no ho sé, primer de tot, espero i desitjo que nosaltres estiguem a Roma.
L’altre equip ja es veurà.
Què vas sentir en
marcar el penal que classificava a Espanya per a les semifinals de l’Eurocopa?
Una
alegria absoluta, no tinc paraules per descriure la sensació que vaig tenir els
segons posteriors al llançament del penal.
Aquell partit va
ser tota una declaració d’intencions. Espanya va mostrar un altre tarannà,
fruit de la feina, l’esforç i la fe en tot un planter. Creus que encetem una
nova etapa futbolística?
Crec
que sí, la victòria va ser del grup de 23 i de tot el cos tècnic, va quedar
palès que la qualitat és important. Però la cohesió del grup encara ho és més,
i és una cosa que ha quedat molt clara, i no només en la selecció, a altres
equips els hi ha passat a l’inversa.
S’ha parlat molt de
la maduresa de la selecció, estàs d’acord amb aquest definició? Com veus el
futur en aquest sentit?
Èrem
un grup amb una mitjana de 24 anys d’edat, teníem moltes ganes de títol, sabíem
que teníem la qualitat per ser campions i vam formar un grup d’amics increïble.
El resultat de tot això va ser la copa. El futur el veig molt prometedor, si el
treball fet fins ara té una continuïtat. I, a més, hi ha molts jugadors que no
estaven convocats, amb molta qualitat, que poden aportar molt a la selecció. El
més important, continuar amb aquesta línia d’acció.
Amb quin equip
creus que jugarà la selecció espanyola la propera final del mundial?
Com
en la pregunta d’abans, el primer que ha de passar és que hi siguem nosaltres.
Tot i així, jugar una final contra Brasil ha de ser interessant.
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
Aquest article forma part d'una iniciativa conjunta de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta
| Comentaris >> |
 |
 |
