|
Lluís Bassat Coen (Barcelona, 1941) ha esdevingut un
referent del món de la publicitat a nivell internacional. Recentment, el famós
publicista català acaba d’editar el seu tercer llibre, “Confessions personals
d’un publicista”, una obra on repassa la seva vida des de cadascuna de les
seves vessants més vitals.
 Què ens explica en “Confessions personals d’un publicista”?
És un llibre molt més íntim i personal que els seus dos anteriors?
Lluís Bassat: Sí. “El Libro Rojo de la Publicidad” i “El Libro
Rojo de las Marcas” eren llibres per professionals de la publicitat i per
estudiants, però aquest és un llibre perquè totes les persones puguin trobar
coses que li serveixin a la seva vida, com m’han servit a mi durant molts anys.
Vostè es considera un privilegiat. Ha treballat tota la vida
professional amb el que més li agrada. Què li deu al món de la publicitat?
Jo vaig escollir una professió on pogués desenvolupar la
meva creativitat, i crec que vaig encertar. He après molt d’aquest món, i en el
meu darrer llibre explico com tot això que he après pot servir per la vida, és
a dir, com comunicar-se normalment, com vendre una idea, com aconseguir la
confiança de les altres persones, com no mentir, etc.
Al llarg de la seva vida professional ha rebut nombroses
distincions. Però, segons ha comentat, una de les que més il·lusió li va fer va
ser la investidura com a Doctor Honoris Causa.
Jo no vaig poder estudiar la carrera de publicitat perquè no
existia. Vaig fer un any de dret i quatre d’econòmiques però, sincerament, cap
de les dues opcions em va interessar i tot i que després vaig fer molts estudis
de postgrau, no tenia un doctorat universitari. Per això, el Doctor Honoris
Causa de la
Universitat Europea de Madrid em va omplir de satisfacció, i
més quan com a Doctor em van oferir la Càtedra de publicitat en aquesta mateixa
Universitat, cosa que vaig acceptar amb entusiasme i en la que ja he impartit
conferències i sessions de treball.
Quin paper juga la faceta artística i creativa en el món de
la publicitat? Definitivament, vendre és un art?
L.B.: Jo he après molt de l’art per fer publicitat, encara
que tenen objectius diferents. Un quadre o una escultura no es fa perquè es
vengui res, en canvi una campanya de publicitat sempre té l’objectiu de vendre
el producte o servei que anuncia. L’art és més lliure i la publicitat està més
obligada. Però crec que puc dir que el bon art i la bona publicitat tenen en
comú la investigació, el descobriment, la passió, i finalment el resultat, és
veritat. Però també és veritat que vendre és art.
Durant la seva carrera professional, quina parcel·la ha jugat la intuïció?
Jo tinc un nas gran i potser per això intueixo moltes de les
coses que finalment acaben succeint. Però tampoc em refio només de la intuïció.
Jo crec que un empresari n’ha de tenir, però també ha de tenir coneixements
suficients per interpretar si la seva intuïció és una burrada o pot arribar a
succeir.
Un bon publicista ha de comptar sempre amb la complicitat del seu propi client?
Sí. No hi ha bona campanya sense un bon client. I no hi ha
bon client temorós. Un bon client sempre és valent i fins i tot un pel
arriscat. És llavors quan s’avança camí i l’èxit sorprèn a la pròpia empresa.
Ser tan conservador com per copiar o reproduir l’estil publicitari que tenia
èxit en el passat, és garantia de fracàs en el futur.
 Vostè és una persona molt compromesa amb el Futbol Club Barcelona? Què explica
en el seu llibre sobre el Barça?
En el meu darrer llibre em despullo completament i explico
coses de la meva vida que no havia explicat abans. Parlo només de la meva època
com a candidat a la
Presidència del FC Barcelona i explico experiències úniques,
tant de la primera campanya en la que va guanyar el Sr. Gaspart, com de la
segona que va guanyar el Sr. Laporta. Crec que ningú em podrà acusar de fer una
crítica injusta, ben al contrari. Tot el que dic és cert, està demostrat i fins
i tot hi han testimonis. Si aquest capítol del meu llibre serveix perquè els
barcelonistes siguin conscients de coses que van passar en aquelles eleccions,
em donaré per satisfet.
Tornant al món de la publicitat, hi ha moltes persones a qui
els agrada veure anuncis. És aquest un dels objectius de la bona
publicitat?
Fa anys la publicitat es dividia entre “hard selling” y
“soft selling”, és a dir, de venta dura o suau, i moltes empreses no volien
saber res de la venta suau perquè pretenia obtenir la màxima rendibilitat de la
seva inversió només venent de forma dura i enèrgica el seu producte, com per
exemple moltes campanyes de detergents. Però l’aparició del comandament a
distància va canviar les coses i va fer que la publicitat dura deixés de vendre
i que la publicitat suau, amable, simpàtica, amb humor, acabés venent més que
l’altre.
Cap a on va el món de la publicitat amb l’aparició de les noves tecnologies.
La publicitat ha d’anar a la mateixa velocitat que la
societat i, com aquesta corre molt, la publicitat no pot quedar enrere.
Internet ha estat una revolució tant important o més que l’aparició de la
televisió, i cal recordar que la televisió no va eliminar la premsa, la ràdio i
altres mitjans, com crec que Internet tampoc eliminarà la tele i d’altres
mitjans.
Quin paper jugarà la publicitat del futur?
En aquest món, la publicitat tindrà el seu lloc i segurament
es comptarà amb ella fins i tot abans de crear el producte. Els publicitaris
amb la seva creativitat ajudaran a la creació de productes nous, més útils, més
econòmics, i en definitiva, millors. Però repeteixo, tot això no passarà d’aquí
a vint anys perquè ara ja està començant a passar.
Vostè ha vist gairebé 60.000 spots de publicitat televisius
d’arreu del món. En canvi, comenta que a penes hi ha 20 camins per a fer un bon
anunci.
Ho són la música, l'humor, però també l’emoció, les
demostracions, els que utilitzen personatges famosos, etc. Però cal distingir
entre la bona publicitat i la dolenta. Hi ha espots publicitaris molt bons de
qualsevol d’aquests camins creatius i també de molt dolents.
Quina és la seva opinió sobre la premsa escrita gratuïta?
Crec que revistes com aquesta i d’altres similars sempre
tindran un lloc a la societat per la seva proximitat, perquè, no ens enganyem,
les notícies que ens interessen són les que succeeixen a prop nostre, tot i que
als grans esdeveniments també els hi donem importància. Jo li veig un gran
futur. Primer perquè és gratuïta, segon perquè és molt propera, i tercer,
perquè és totalment independent de qualsevol grup polític o mediàtic. I la gent
busca exactament això, proximitat, independència d’opinió, i al menor cost
possible.
El millor premi per un publicista és que el client vengui
més?
Clar que sí. Jo diria que és l’únic premi important, que et
diguin que les ventes han pujat més que proporcionalment.
I què l’i il·lusiona encara en el seu dia a dia?
M’il·lusiona veure créixer els meus nets; M’il·lusiona veure
feliç a la meva família i als meus amics; M’il·lusiona poder ajudar, encara que
sigui mínimament, a combatre les malalties i la fam a Àfrica; M’il·lusiona
veure créixer el meu país i a la nostra gent; M’il·lusiona ajudar a que es
conegui millor el nostre art actual; M’il·lusiona menjar una llesca de pa amb
tomàquet veient la sortida del sol vora el mar; M’il·lusiona caminar per la muntanya;
M’il·lusiona parlar i escoltar; M’il·lusiona llegir, i darrerament m’il·lusiona
ser llegit i que la gent em comenti què en pensa del que dic en el meu llibre.
I m’il·lusionen tantes coses més que em sembla que no hi cabrien totes en
aquesta revista. Sempre he tingut il·lusió pel que he fet i, ara, als meus 65
anys, continuo tenint-la potser més que mai.
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
Aquest article forma part d'una iniciativa conjunta de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta
| Comentaris >> |
 |
 |
