|
La recent visita de Tortell Poltrona a Malgrat
de Mar, on va inaugurar el passat 24 d’agost una exposició benèfica amb
fotografies sobre el Circ Cric, ens ha semblat una bona oportunitat per a
recuperar la nostra darrera entrevista amb el conegut pallasso - alter ego de
Jaume Mateu -. Tortell ens va parlar del passat, present i futur del màgic i
apassionant món del circ.
 Les
primeres representacions del Circ Cric van tenir lloc l’any 1978. Amb quins
records et quedes d’aquells inicis pioners?
Tortell Poltrona: Nosaltres, encara com a
fills de la dictadura, no teníem antecedents; i, com no en teníem, ens els
vàrem inventar. En realitat, totes les arts escèniques catalanes els hi devem
molt als Pastorets i a la
Passió. Ens vam inventar una forma de fer circ a partir de la
paròdia i, de mica en mica, ens hem anat apropant cap a les tècniques,
anant-nos especialitzant una mica.
A
partir d’aquell moment, a França, ja es va començar a parlar del circ
contemporani.
En realitat, contemporanis ho som tots.
Podríem parlar d'un circ de creació molt proper a les altres arts escèniques,
sobre tot música, teatre i dansa. Intentem fer un espectacle global però
bàsicament, tant un com els altres, desafiem el sentit comú, reptant
l'equilibri i la gravetat.
També,
personatges importants van col·laborar durant la vostra primera etapa, entre
ells Joan Miró, Joan Brossa, ... i en Charlie Rivel.
En Charlie Rivel va venir a retirar-se a
Cubelles. Per aquest motiu, es van fer una sèrie d’actes d’agermanament amb
nosaltres, uns pallassos nous i jovenets, i un Charlie Rivel que venia amb tota
la seva gran experiència. Tota aquesta gent va ser la que va impulsar el circ
que estem fent ara. De tots, potser amb el que vaig tenir més contacte va ser
amb en Joan Brossa. El nostre paper, la nostra funció, és un tema que el
fascinava: la poesia visual, i penso que el circ que nosaltres apreciem està
molt a prop.
Hi ha
dos elements claus gairebé recurrents - a part de comptar amb un públic fidel -
: la necessitat d’un suport institucional i disposar d’espais adients per poder
instal·lar la carpa del circ.
Recentment, s’ha signat un acord entre
l’Associació de professionals del circ i la Federació i l’Associació
de municipis, el qual facilitarà una mica la instal·lació d’espais itinerants.
De totes maneres, seguim amb diversos factors que encara no hem solucionat i
que esperem poder resoldre: l’especulació del sòl, que els espais estiguin
habilitats i facilitar el tema de papers. Sobre la normativa, actualment hi ha
la llei de l’espectacle, i l’Administració prepara una proposta més determinada
per al circ.
L’any
1993, vau impulsar amb més companys de professió “Pallassos sense fronteres”,
una iniciativa que va tenir un gran èxit en tots els sentits. Què ens podries
explicar de les teves experiències personals?
Ara ja fa 15 anys! El més remarcable de tot és
que jo he après més del que he donat i mentre pugui ho seguiré fent. L’últim
viatge que he fet ha estat a Côte d’Ivore i a Benin, treballant amb els malalts
mentals de l’Àfrica. En aquests països hi ha molta gent normal i corrent que
està fent esforços brutals per a mirar de millorar les condicions de vida dels
seus semblants. Això és una cosa del tot lloable.
 Molts
espectadors us diuen que el vostre circ “no és com els altres”. És un circ
sense feres, artístic i amb una filosofia molt definida.
L’avantatge del circ, al desafiar l’equilibri
i la gravetat, que és part del sentit comú dels humans, és que ens dóna
l’oportunitat de ser bastant universals. Moltes vegades nosaltres podem fer
circ català sense necessitat de fer servir l’idioma, i això ens dóna
l’oportunitat de ser catalans universals. És l’avantatge.
Creus que convindria disposar d’una carpa de
circ televisiva per al públic d’avui?
El deure principal que té la televisió pública
és no fer la competència a les televisions privades, perquè seguim així al
final en aquest món de confusió tan globalitzat que hi és per tot arreu. Si el
circ tingués una finestreta a les cases de la gent, augmentaria la cultura dels
espectadors en el món del circ i això, sens dubte, ens ajudaria moltíssim.
Si
algun/a responsable municipal vol apropar el Circ Cric a la seva ciutat, què ha
de fer?
Primer, posar-se en contacte amb nosaltres.
Cal tenir en compte que un circ de les nostres característiques requereix
mobilitzar no sols artistes, músics o il·luminadors, també professionals de
molts sectors: cuiners, secretàries, manyans, soldadors, electricistes, ...
Necessitem com a mínim sis mesos per a tirar-ho endavant i poder complir els
nostres objectius econòmics. Has d’organitzar un seguit de poblacions i això és
un trencaclosques-trencaclosques.
Recentment,
Pineda de Mar ha creat la primera escola de circ del Maresme. És una bona
notícia!
Sí que
ho és. El fet que hi hagi escoles de circ potencia que es doni una sortida a
més professionals, a més gent que s’hi dediqui. Esperem que, a més, hi hagi
també gent amb la capacitat de tirar endavant empreses d’exhibició. Cal tenir
escoles i llocs on es puguin exhibir per no quedar-nos coixos.
Com es
veu, amb els ulls d'un pallasso, el món actual?
Hi ha una paraula que a mi m’agrada molt: és
un galimaties. El que està clar és que, en el món actual, no tothom viu a la
mateixa època. Hi ha gent que viu al S.XXI, però hi ha moltes persones que
encara viuen en fases preindustrials. Quan viatges te n’adones i per això animo
a la gent a viatjar, doncs valores molt més el que tens. Viatjar és una
universitat. Però no parlo de viatjar amb el concepte de fer turisme, sinó en
el sentit de ser viatgers.
Per
acabar, Tortell, el títol del vostre espectacle "Un món de contraris que
busquen l'harmonia" parla per si mateix.
Sí, és una mica tots aquests conceptes de
tolerància, treball col·lectiu, passió per l’esforç i la superació,... valors
que el circ té, i em sembla que aniria molt bé d’acoblar-los a la nostra
societat.
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
