|
 Xavier Safont-Tria és el cap
de llista de la
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Mataró. Pagès de
professió, Safont vol redefinir el model institucional de consells de
participació ciutadana, facilitar les coses al teixit associatiu i revisar
l’Ordenança de Civisme.
- Quina és la seva formació acadèmica?
Sóc enginyer tècnic agrícola
i pagès.
- Quan va decidir dedicar-se exclusivament a la política?
Mai m’he dedicat de forma
exclusiva a la política. Des de ben jovenet he combinat el compromís polític
amb el treball.
- No ha pensat mai deixar de fer-ho?
Mentre hi hagi una realitat
injusta i d’opressió nacional, seguiré vinculat als moviments socials i a
l’independentisme d’esquerres.
- Per què creu que vostè està més preparat que els altres alcaldables?
Perquè represento una opció política que no està
hipotecada i no deu res a ningú. Nosaltres no volem cap poltrona, la nostra
aspiració és portar la veu crítica del carrer a l’Ajuntament.
- Expliqui, breument, les tres prioritats que necessita la seva ciutat.
Primer, entenem que cal
aturar el creixement especulatiu, respectant l’equilibri entre l’espai urbà,
l’agrícola i el forestal.
Segon, volem créixer en
qualitat de vida, i això vol dir que cal dotar Mataró dels equipaments educatius,
culturals, sanitaris, cívics i esportius que ara ja són necessaris.
Tercer, proposem redefinir el
model institucional de consells de participació ciutadana, facilitar les coses
al teixit associatiu i revisar l’Ordenança de Civisme, que s’ha convertit en
una excusa per a la repressió i la privatització de l’espai públic.
- I com pensa solucionar aquests
problemes?
Proposem una moratòria
urbanística i una planificació del territori (més enllà de Mataró) que
defineixi participativament (sense prepotència ni dirigismes) el model de
ciutat i de territori que volem, les prioritats i les ubicacions dels
equipaments.
- Un somni que encara no hagi fet realitat?
La sobirania política dels
Països Catalans
- El millor moment de la seva
carrera política?
La política, tal i com jo
l’entenc, és un camí de llarg recorregut, es tracta d’anar fent passos petits
que et permetin avançar i proposar noves fites. L’entrada de la CUP a l’Ajuntament respon a
aquesta filosofia.
- I el pitjor?
La repressió de companys de
militància l’any 1992, ordenada pel jutge de l’Audiencia Nacional espanyola amb
la intenció d’esclafar la lluita independentista.
- Per acabar, citi un polític del Maresme que li agradi especialment, i que
no sigui del seu partit.
Estic en sintonia amb totes
aquelles persones de la comarca que participen en col·lectius de defensa del
nostre territori i de la identitat.
| Comentaris >> |
 |
 |
