|
Entra a poc a poc pel nas, potser per la boca, a
poc a poc, lliscant com fluït fantasma que és, repassant amb nítida avarícia
els teus conductes. T'inunda amb assossec, com un cuc cec, segur de sa ruta,
amb una cadència somnolenta. Baixant per ta gola sense oblidar recórrer, palpar
i mullar cada centímetre. Baixant sense descans, gairebé imperceptible, humit i
vaporós fins a arribar a tos pulmons. I un cop allà la incògnita es resol en un
aleteig victoriós, ara cuca, ara frenètica arna. La meravellosa proteïna
precipita i al contacte amb cada cèl·lula el vidre es fa corpori, la màgica
substància es converteix, es solidifica i ses arestes es claven a la teva carn.
I la respiració i el dolor són un. I la
consciència costa la raó. I la raó costa un somriure de dents atapeïdes.
I la diàstole es nova i antinatural i tot gira del revés, i no hi ha agulles
del rellotge que impulsin un ordre. I al fer fora a aquest aire cruel, la
ferida sagna en una exclamació sorda i metàl·lica.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| traducció:
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
