Agenda Diari Maresme
dissabte
17
maig
Diari Maresme
Portada arrow Ficcions arrow Aquí, però on, com arrow Innundació i lepra
Seccions
Portada
Notícies
Especial Eleccions 2007
Entrevistes
Cartes al director
Tira còmica
Editorial
Opinió
Ficcions
Crítica
Diari Maresme TV


Serveis
Agenda
El temps
Jocs
Passatemps
Classificats
Subscripcions
Pàgines Grogues
Llibres
Blocs

Innundació i lepra Imprimir email
19.11.07

Porto uns dies trista i ja he descobert el perquè. És casa meva que m'està intoxicant. I parlo de l'edifici, de les totxanes i dels coixins, que m'estan enverinant. Del terra, d'entre les vetes de la fusta, surt un vapor que ahir intentà arrencar-me els ulls. Vaig arribar de l'hospital i vaig entrar al menjador a les fosques i me n'adonà que mai havia vist una habitació tant trista. Hi ha hagut tanta solitud, tanta aflicció ocupant-la, que les cadires finalment s'han enfonsat i la brillantor dels terres ha cedit i ara és irrecuperable. Tanta substancia de mort.

L'amargor ha iniciat un procés irrevocable de desertització que avança com un llot melancòlic deixant-ho tot adolorit i perdut.

Els mobles cruixen a sanglots i les parets t'oprimeixen intentant buscar, com tu, un recolzament. És una casa inhabitable, les cortines són parpelles d'un llenç fi entre les que es vessen llàgrimes d'aigua i pols. Y sigui l'hora que sigui, la llum és com la d'una bombeta bruta que arriba des d'un angle amagat.

Sota les escales, atordida i somnolenta, la pintura s'ha esquerdat i m'esgarrapa els palmells de les mans en un gemec tàctil que no és capaç de despertar-me del sopor. La fusta és freda i el marbre és calent. Però ningú se n'ha adonat.

Tot és exactament igual que abans, qualsevol ull podria corroborar, i tot i això aspiro l'atmosfera i se m'encongeix el cor angoixat. La fusta acabarà per podrir-se de manera invisible, els llits s'enduriran i les flassades encongiran atemorides per les passes greixoses de la destrucció. El sofà s'ha tornat rígid, colèric. I les làmpades del lavabo parpellegen mortes de por.

Potser que si em quedo aquí em torni com ells, com els que surten i entren i com els que no poden escapar de la toxicitat d'aquesta casa que es contreu espasmòdicament. Potser quedi disminuïda i esgotada se m'engarrotin les mans i se m'assequin els ulls de no poder plorar. Potser que algun dia ja ni ho noti i deixi d'intentar sufocar aquest ofec, estovar aquesta pena, consolar aquest ànim quartejat.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

0 Comentaris >>
Escriure comentari
quote
bold
italicize
underline
strike
url
image
quote
quote
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley


Escriu els caràcters de la imatge

Nota: Si vols que surti la teva imatge junt el comentari, has de registrar-te a Gravatar.com

busy
 
 
Go to top of page Go to top of page
 
Últimes notícies


Safrà Restaurant

Més llegit


Academia Triangle

| Portada | Notícies | Especial Eleccions 2007 | Entrevistes | Cartes al director | Tira còmica | Editorial | Opinió | Ficcions | Crítica | Diari Maresme TV |