|
La soledat és un cisell. Per fina i implacable |
|
|
|
13.01.08 |
|
Hi hauria prou amb que t’apropessis a mi amb els
ulls tancats i em despullessis de tanta pena que m’afluixessis dels malucs
aquest abandó i el deixessis caure.
Que
m’aprenguessis de nou, que em deixessis pentinar-te el cabell perquè sota tot
aquest sanglot tinc tanta dolçor emmordassada, tanta carícia òrfena, tanta
felicitat asseguda a la sala mirant un rellotge aturat, tant de riure avorrit
de no trobar-se.
Tanta
follia i dolor amb aspiracions de sol. Aquesta alquímia teva.
Hi
hauria prou amb que tanquessis els ulls i t’apropessis a la meva veu.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| traducció:
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
