|
La ineludible decisió d' Immaculada Llorent |
|
|
|
01.01.07 |
|
Immaculada Llorent havia decidit avortar. Ni
es veia amb cor, ni tenia els recursos econòmics necessaris per a mantenir i
educar una criatura. Es va passar tota la nit sospesant els pros i els contres
mentre contemplava els articles infantils que li havien regalat els dies
previs. Un bressol blau amb un petit carrousel de joguines penjant sobre el
jaç, un ós de peluix amb una gorra ridícula, un kit complet amb tot el que una
‘mare 10’
pogués necessitar en cas d’urgència. Hauria de vendre o regalar aquell munt de
coses, però no era precisament allò el que més li preocupava. La decisió
veritablement important només tenia dues respostes posibles: si o no. El balanç
final l’havia dut inexorablement, punt per punt, cap al definitu ‘sí’. I ja no
pensava desdir-se'n.
Es va aixecar del llit amb fredor, sense aturar-se a pensar per últim cop, evitant
els dubtes. Es va dirigir cap al bressol que tenia a un parell de metres, amb
un coixí entre les dues mans, a uns centímetres del seu pit i amb la mirada
fixa en el nadó que hi jeia adormit. Havia d'actuar, i ho va fer. Va avortar,
encara que fos una mica més tard del plaç estipulat per la llei.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| traducció:
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
