Va buscar el nom de la seva parella a l'agenda del mòbil, i va pressionar el botó verd.

-Què vols? - La seva veu era tremendament freda. Estava empipada.

-Amor...?

-No em diguis així. Ja no estem junts. Què vols?

-Només volia demanar-te perdó pel que et vaig fer. Va ser només una aventura, jo només t’estimo a tu.

-Què és aquest soroll que s'escolta de fons?

-El vent. Amor, et prometo que jo només t’estimo a tu, ets la dona de la meva vida. Volia que ho sabessis.

-Ara ja és una mica tard no et sembla? - El seu sarcasme era punxent, rígid.

-Ni que ho diguis...

I després de mil quatre-cents cinquanta-dos metres de caiguda lliure des de l'avioneta, ell i la seva culpabilitat van morir aixafats contra l'asfalt.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

0 Comentaris >>

Escriure comentari

Nom

Web

Comentari

Escriu els caràcters de la imatge

Nou Comentari

Nota: Si vols que surti la teva imatge junt el comentari, has de registrar-te a Gravatar.com