|
22.06.07 |
|
Val la pena abandonar la humilitat i la intel·ligència per
la bellesa i la vanitat? Em pregunto això diàriament i segueixo sense trobar
resposta. Parlo amb els meus afins i em miren com si estigués boig. Ells
consideren que ser bell és ser poderós, que la consciència i la raó són
recursos secundaris que utilitzem els menys agraciats físicament, per a
sentir-nos valorats en algun àmbit. No estic en absolut d'acord. La bellesa,
com tothom sap, és efímera i aleatòria; no obstant això la raó preval sobre
tota la resta, encara que per si mateixa no serveixi per a res. Però és
realment valuosa una cosa que no és útil? de què ens serveix ser llestos o
tenir capacitat de raciocini si no podem aconseguir res tangible amb això? Al
cap i a la fi viuré el mateix temps que algú superficial, estúpid i bell. O és
que la consciència de les coses amplia les nostres experiències més enllà del
temps i de l'espai? vivim per tant les mateixes coses a més nivells? es pot
considerar això un enriquiment personal? o simplement intentem consolar-nos i
enganyar-nos a nosaltres mateixos per a no admetre que vam néixer per a
fracassar? En qualsevol cas, em quedo amb la frase que em va dir un dels meus
germans ahir, mentre menjàvem unes fulles de morera.
- Si saps que no té solució per què et preocupes? Nano,
deixa de menjar-te l'olla i prepara’t per a fabricar el teu capoll o seràs
l'últim en transformar-te en papallona.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| traducció:
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
