|
-I recordeu, fills meus, el dimoni s'amaga darrere
de tots els indrets. Sap allò que penseu i mai us atrevireu a dir. El maligne
és molt llest i espera que en qualsevol moment caigueu en la temptació del
pecat i la depravació per a poder endur-se la vostra ànima, i obligar-vos a
jeure eternament en l’avern. Sigueu purs i no us deixeu portar per l'instint,
fills meus, i el Senyor us acollirà en la seva llum i glòria infinites pels
segles dels segles. In
nomine patris, et fili, et spiritu sancti. Amén.
-No creu que ja va sent hora de deixar tota aquesta
merda, senyor Wojtyla? - la veu venia d'on haurien d'estar els fidels, i no
obstant això només hi havia una misteriosa silueta asseguda en una cadira
plegable, enmig del desolador buit al que semblava dirigir-se La Seva Santedat. Per
la postura, semblava estar realment fastiguejada d'escoltar un sermó després
d'un altre.
-Sí, tens raó, però és difícil desfer-se dels vells
costums, estimat Judes.
I junts van anar caminant carrer amunt, en direcció
al Palau de Concerts. Aquella nit tocaven Kurt Cobain i Jim Morrison, en un
duet memorable que, ni tan sols a l'Infern, ningú pensava perdre's.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| traducció:
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
