|
Els amics creuen
–aquest Tonyo és un divertit- que sóc el tipus extravertit que més d'una vegada
han d'acompanyar a casa.
La mare –abriga't,
Tonyín, amor- em pren per un noi ingenu; el cap de planta –quadri aquests
balanços, Aguirre- per un administratiu eficient; el meu fill –en quina època
vius, papa?- per un pureta antiquat.
El porter de
l'immoble –Bon dia, Don Antoni- em confon amb el senyor de corbata que surt
cada matí del tercer centre; la meva dona –mal parit- amb l'home que li ha
destrossat la vida; la meva amant –així, Antoni; segueix així- amb Banderas.
De tant en tant,
sense venir al cas, trec el carnet de la cartera i l’examino detingudament.
Primer d'una banda; després, per l'altra.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| traducció:
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
