|
Els dos joves que acaben d'entrar en el vagó del metre
parlen a crits, com si estiguéssim ja a mitja tarda, com si no fossin –Gregorio
s’assegura mirant el rellotge- les set del matí.
Fernando, el de sinistres, calça xancletes; com si el molt
imbècil estigués de pícnic, com si –Gregorio s'assegura tocant la muntanya
d'informes- no estigués a l'oficina.
Don Gerardo, el gerent, copeja ostentosament l'esquena
d’en Gregorio, pren amb gest còmplice el braç d’en Gregorio, com si fos el seu
pare, com si –Gregorio recorda els dígits de la seva minvada nòmina- no li
estigués esprement; com si no fos un cabró.
María, la dona d’en Gregorio, el besa amb una sensualitat
desmesurada, amb una tendresa irrebatible, com si –Gregorio repara en les
sabates- no hi hagués un tipus amagat darrera les cortines.
En fi.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| traducció:
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
