|
La Maru
no vol sortir al carrer, diu que té por.
La Maru
no vol quedar a prendre un café, diu que li fa vergonya.
La Maru
no vol anar a la platja, diu que se sent observada.
La Maru.
s'ha oblida't qui és ella mateixa.
I abans, la
Maru era la millor mare, la millor amant, la millor companya,
la millor treballadora, la millor confident de les nostres históries, la millor
de les millors persones.
El seu amor li cridaba que era una vella amargada.
I ella se'l va creure.
El seu cap li digué que no feia res bé.
I ella se'l va creure.
Els companys la criticaven tot rient-se a la cara.
I ella se'ls va creure.
Els seus fills s'oblidaven de dir "Com t'estimo
mare".
I ella se'ls va creure.
Tots a l'hora entonaven "Ja no serveixes per res. Maru,
ets una dona acabada"
I ella, se'ls va creure.
I ara, es confon amb un drap vell i brut, arraconada a la
seva butaca esperant la fi d'un altre dia sense ànima, somiant amb el princep
blau que la portarà a fer un volt per les estrelles.
La Maru...
ja no troba el "Per què" de viure.
La Maru
no vol escoltar-me, diu que parlo massa.
La Maru
no vol parlar-me, diu que no sonen les seves paraules.
La Maru
no vol al mirall mirar-se, diu que la dona que veu l'espanta.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
