Pressa. Va vinga que tinc pressa. Sempre anem amb presses.

Pressa per creixer i arribar a l'adolescencia amb ànsies de cremar la llibertat. Una llibertat ofegada per els deutes, les responsabilitats i les histèries d'una societat fabricada per grans.

Som esclaus del temps, torturats amb els segons que manquen per cavar la nostra tomba parellada.

I tú, ara, diràs que tens pressa i marxaràs sense dir res pero no t'amoïnis col.lega, una vida sencera ens queda per retrobar-nos en el temps.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

0 Comentaris >>

Escriure comentari

Nom

Web

Comentari

Escriu els caràcters de la imatge

Nou Comentari

Nota: Si vols que surti la teva imatge junt el comentari, has de registrar-te a Gravatar.com