|
Caus a l’arena, el sol despullat esquinça la teva pell
d’amazona indòmita. De res serveix que provis d’escalar el mur de fusta que et
separa dels espectadors, la petita escala que pot ser en breus segons el pas
que et dugui a l’alliberament.
El públic xiscla perquè pressenteix la teva sang propera.
Tu, mentre, et disposes al combat i sents que la teva vida penja d’un fil i
torna a ser viscuda amb la intensitat d’una pel·lícula rebobinada molt més de
pressa del que el seu ritme permet. Te’n recordes que eres una jove anglesa de
vint-i-dos anys que marxares de vacances cap a terres exòtiques, moguda per
ideals pseudo-romàntics i amb el desig de perdre la virginitat, perquè calia
reconèixer-ho, aquest tema s’havia convertit per tu en una idea obsessiva que
t’havia mortificat en els darrers mesos de la teva vida.
Totes les teves companyes ja havien perdut el que tu
mantenies inèdit.
De sobte, tornes a la realitat. D’un racó surt el brau
feréstec i el públic torna a gaudir col·lectivament, mantenint però aquesta
vegada el silenci. T’oposes amb totes les teves forces sabent que en el fons
desitges ser víctima i no botxí. El brau et desafia amb el seu esguard i
continua el silenci esfereïdor de la multitud. S’apropa salvatge cap a tu i et
penetra mentre dolls de sang omplen la sorra de la plaça, i sents que el sol
brolla amb més força que mai mentre gaudeixes el dolor.
Quan tornis a casa constataràs que aquesta vegada el viatge
haurà servit per a satisfer els teus objectius més íntims i per fi et sentiràs
plenament realitzada.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
