divendres
05
desembre
Diari Maresme
Portada arrow Ficcions arrow LaNovela.es arrow Capítol 13: Costa
Seccions
Portada
Notícies
Especial Eleccions 2007
Entrevistes
Cartes al director
Tira còmica
Editorial
Opinió
Ficcions
Crítica
Diari Maresme TV


Serveis
Agenda
El temps
Jocs
Passatemps
Classificats
Subscripcions
Pàgines Grogues
Llibres
Blocs
DM al teu web
Premi Blocs del Maresme





Capítol 13: Costa Imprimir email
23.08.08

No hi ha classes. Amb el mateix tren que em va portar a aquesta aventura, de ferro forjat i ressaques, torno al record d'una porta que, per primera vegada, sembla tancada.

El mar està tranquil, mentre al tren tothom crida, parla per telèfon o s'insulta. Els adolescents van baixant als pobles amb discoteques. Els vagons expulsen als joves, a una edat madura imprevisible, on el passat, d'avui, pesarà més del que ells poden imaginar. Els errors mai tenen tantes conseqüències com quan es cometen als disset anys. Una moto, un petó mal donat, un adéu no pronunciat.

L'estació és grisa. Al bar, els tres homes de sempre. Un, amb el cafè fred. Els altres dos, amb les seves canyes de cervesa, que són part dels seus braços, ja. Pujo el carrer i vaig saludant, gairebé automàticament, als veïns. Semblen tant morts com mon pare. Però somriuen.

Ma mare és allà, complaent, atenta, avorrida. El cos d'un cadàver no desapareix sempre del tot. Roman allà, sempre, als llençols, al sofà, a les tasses de te. És una olor inapreciable, però inconfusible. És una condemna. No hi ha judici, només culpables.

Sopo. Em dutxo. Veig la televisió, i la immensitat de l'estupidesa humana. Obro el diari i llegeixo. No sortiré pas aquesta nit. Al poble només hi ha dos bars, i sempre hi ha els mateixos actors. Són gairebé les dotze de la nit. Apareix el meu oncle i obrim una ampolla de cava. Mengem raïm i, en silenci, preguem que aquest any no sigui com l'anterior. Tanta mort, mata.

Un cafè. Un whisky i les absències. Les gambes sense menjar, la cadira al mateix lloc, i una copa buida, absurda. El meu oncle se n'ha d'anar. Tanca la porta, i una altra etapa. A ma mare, gairebé sense voler, se l'hi escapa una llàgrima. Em mira i somriu. Els morts sempre somriuen.

Bona nit. Bona nit.

Em tanco a l'habitació i truco a na Blanca. El telèfon, una arma poderosa, m'apropa a una veu alegra. Toco la seva veu. Avui és un dia per a estar contents. La gent ha begut i celebra que encara són vius. El gris de l'estació, pintat de confeti, dona la benvinguda a una nova parada.

Bona nit. Bona nit.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

0 Comentaris >>
Escriure comentari
quote
bold
italicize
underline
strike
url
image
quote
quote
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley


Escriu els caràcters de la imatge

Nota: Si vols que surti la teva imatge junt el comentari, has de registrar-te a Gravatar.com

busy
 
 
Go to top of page Go to top of page
 
Últimes notícies



Més llegit


Academia Triangle

| Portada | Notícies | Especial Eleccions 2007 | Entrevistes | Cartes al director | Tira còmica | Editorial | Opinió | Ficcions | Crítica | Diari Maresme TV |
produït per