|
01.12.07 |
|
Quan
l’atzar em va fer topar amb tu, el teu nom va néixer dins meu. El teu nom em
persegueix allà on jo vaig. Ara tots els altres es diuen com tu…
I
jo vull obrir la teva porta i entrar dins, vull esbrinar que hi ha darrere
aquelles lletres que em deleeixo al pronunciar-les. D’amagat, escric el teu nom
al meu diari personal, que ningú pot llegir, ni tan sols tu.
I
aquell ésser que tots anomenem Futur és una porta tancada amb clau. Una clau
que jo voldria tenir. Desitjaria tenir el teu nom a les meves mans, però és un
colom blanc que ningú pot tocar. De nit, tanco els ulls i somnio una vegada i
una altra que puc tocar aquell colom, i fer-lo meu per uns instants efímers i
irreals.
Visc
en un somni, un somni que un dia es trencarà, i aquell dia desaré el teu nom
dins el meu bagul.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
