|
La pèrdua de la innocència |
|
|
|
27.01.08 |
|
Em vaig llevar un matí grisós i de núvols negres, i
vaig fer un crit d'esglai, quan vaig veure el terra del menjador ple de bocins
de mirall escampats per tot arreu. Em vaig ajupir i cuidadosament, vaig
intentar reconstruir el mirall. Feia dies que tenia el cap als núvols, no sabia
on era. Des que l'havia vist i m'havia dedicat aquell esguard em vaig quedar
dins d'un captiveri difícil d'escapar. Cada dia el veia passar davant meu, i em
tornava la salutació. Al cap d'uns dies ja érem l'un davant de l'altre, a la
cafeteria de la facultat, i allà parlàvem, i jo m'imaginava que era dins una
pel·lícula d'aquelles que tenen un final feliç. I sense adonar-me'n jo m'anava
convertint en Ìcar. Al cap de poc, ell em va començar a escriure versos plens
de metàfores i insinuacions. I jo ja tenia una ala de cera a la meva esquena. I
l'atzar em va brindar el primer desengany: "tinc parella"- em va dir.
Jo no sabia on amagar-me. Va passar el temps, i semblava que tot tornava a ser
igual, ell continuava somrient-me, escrivint-me poesies, i convidant-me a
cafès. Jo innocentment creia que aquella confessió només era ja un fet passat.
Jo ja era a punt d'emprendre el vol amb les meves ales de cera, fins que un dia
vaig trencar el mirall amb un martell.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
