|
23.09.07 |
|
Al jardí del costat, les gardènies es
van obrir amb la llum del sol. Em vaig llevar amb una pesantó al cos. De cop,
no em podia moure, estava ancorada a terra. Vaig sentir-me presa dins una manta
vermella. Davant meu, hi havia una poma gegant. Del mirall va sorgir una silueta d’home que se
m’anava menjant, i jo sentia dolor a la pell.
Només va deixar el cor. L’endemà
em vaig mirar al mirall, jo continuava essent la mateixa.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
