|
La
veritat, aquests han estat molt possiblement els quatre anys -a nivell
professional- més intensos de la meva vida. Si més no, dels que jo
pugui recordar. Els polítics són gent estranya, ho reconec. Però també
són persones. Alguns més que altres, és clar. I en 4 anys estableixes
un munt de relacions, també estranyes. Ara, després dels resultats de
les eleccions de les municipals del 27 toca acomiadar-se de molts
d'ells i elles i, per cortesia o protocol, donar la benvinguda a les
noves incorporacions i esperar. És complicat resumir en un article –que no
tinc ganes d'escriure, tot sigui dit de pas- com em sento i què sento
aquests dies. Per tant, tan sols em queda dir i donar les gràcies als
polítics que han entès la meva feina, encoratjar als nouvinguts que ho
facin de la mateixa manera i a aquells que encara no saben què és això
de la imparcialitat i el criteri professional que comencin a
aprendre-se'l, que no costa massa. Aquests moments de transició i
incertesa ens situen als professionals en situacions contradictòries. I
no voldria començar a treballar pel que simplement significa un sou a
final de mes, no voldria convertir-me en un mercenari, sinó que voldria
seguir mantenint els valors que un dia em van dur a escollir aquesta
feina com la meva manera de veure i entendre la vida.
I és que el
meu amic Julián m'ho recordava un dia, ara fa molts anys: un
professional és aquell que creu en allò que fa. Una persona amb
conviccions, un home de fe. I jo hi vull seguir creient, en la meva
feina.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
