|
El manifest de 17 intel·lectuals espanyols entre els
quals s'hi compten els sempre preocupats per la salut del castellà als
territoris de parla catalana, senyors Albert Boadella i Arcadi Espada,
ciutadans de pro (tecció), ha aconseguit el suport incondicional del Partit
Popular i de la seva cúpula acabada de sortir del Congrés fet a València fa
pocs dies. El document resa que està explícitament fet per protegir la salut
d'aquesta llengua que “només” parlen 500 milions de persones. Una llengua que
pel que es veu, segons que expliquen els
protectors citats, està en perill en algun llocs irreverents com els territoris
de parla catalana, on alguns dels seus habitants -que no pas tots- gosen fer
servir per les seves comunicacions habituals una altra llengua, en detriment de
la gran referenciada que és l'espanyola. Quin pecat aquest del bilingüísme
recalcitrant a segons quines terres dignes de càstig per poc fidels a les
essències pàtries. Però com s'atreveix ningú a posar pel davant de la llengua
castellana qualsevol altra xerrera sense fonament ni història ancestral de
conqueridors ni guerrers que han lluitat per coses tangibles i intangibles?
(diuen els indocumentats, conscients o no del seu error), suposo que es
pregunten alguns, entre es quals no hi ha cap bilíngüe òbviament.
En
fi, que ningú no es preocupi per res, que a jutjar pel que es veu pels carrers
de Menorca, i amb l'ajut inestimable dels mitjans de comunicació amb seu a
Madrid, i dels molts residents menorquins vinguts de fora, que en la majoria
dels casos l'única parla que tenen d'orígen és l'espanyola, la salut d'aquesta
llengua està assegurada pels segles dels segles.
Que
no es preocupi ningú per la salut de l'espanyol, que ja surten els
intel·lectuals de més prestigi, i el polítics amb trajectòries democràtiques
immaculades, en defensa d'una llengua que esta en perill de mort, perquè alguns
gosem fer-ne servir d'altres amb les nostres mares i els nostres fills, i
perquè aquests alguns hem fet lleis als parlaments per potegir -també- aquestes
altres parles, tan dignes com el mateix castellà, de ser utilitzades i
respectades. Que no es preocupin els essencialistes dogmàtics, que a Menorca
quan preguntes alguna cosa en la llengua pròpia, cada dia són més els casos en
que sents “¿como?”, que és l'abreviatura d'allò de “háblame en español”. Que no
es preocupin els defensors de l'espanyol, que cada dia hi ha més acomplexats
convençuts que defensar el forani és tenir més cultura i més pedigrí. Pobres
els pobles que comencen així, i es dexen rentar el cervell, que acaben desapareixent
com a pobles i com a cultures. Senyores i senyors...algú amb dos dits
d'intel·ligència i de seny creu veritablement que el castellà està en perill a
les terres de parla catalana? Vagin doncs per altres indrets de l'estat i
escoltin el castellà que es parla. Viatgin i parin l'orella, i veuran.
Jo,
sincerament, on crec que realment el castellà està en perill és a llocs com a
Madrid, per exemple. On quan un com jo, que va estudiar durant el franquisme en
un castellà absolutament acadèmic als Escolapis de Sarrià de Barcelona (ben poc
sospitosos de catalanistes per cert), i a la Facultat de Ciències de la
Informació de la Universitat Autònoma de Bellaterra, a les darreries de la
dictadura, i en anys on el català només s'utilitzava a les cases i a pocs llocs
més, sent segons quines expressions al carrer en el que se suposa castellà, i
no les entén, ni en forma ni en fons, queda astorat. Perquè, a l'orella,
realment són inintel·ligibles per argot i per modismes. Jo quedo preocupat per
la salut d'aquesta llengua, però no precisament als territoris on els grans
defensors de l'espanyol adverteixen que està en perill, sinó a les seus
centrals d'on no se'n parla cap altra.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
