|
El membre del PP i vicepresident del Parlament
Europeu, Aleix Vidal-Quadras, ha dit que les eleccions del pròxim 9 de març “no
són normals ja que els ciutadans ens hi juguem molt més que l'alternança de
govern, ens hi juguem l'existència d'Espanya com a nació i la nostra pròpia dignitat
com a éssers morals”. A més Vidal-Quadras, ha aprofitat l’avinentesa per acusar
el president del govern espanyol i candidat del PSOE, José Luís Rodríguez
Zapatero, de mentir en tota la seva gestió al capdavant de l'executiu espanyol.
El popular tanmateix ha remarcat la importància que té pel seu partit la
recuperació de l'escó per Lleida que segons el cap de llista per aquesta
circumscripció, Josep Ignasi Llorens, “serà decisiu perquè el PP guanyi les
eleccions a Espanya”. Potser sí, encara que personalment no sé en què es basa
Llorens per fer aquestes afirmacions, ni per quin motiu afirma que un sol escó,
el seu, serà decisiu per atorgar la presidència de l’estat al PP. Jo em decanto
per pensar que molts polítics com aquests, fan de la demagògia i la
irrellevància els seus programes electorals. Per què l’escó de Lleida serà
decisiu i no el de Torrelavega?, per exemple Perquè Lleida és Catalunya?
El senyor Vidal-Quadras també ha
comparat Zapatero amb una “bomba” que pot explotar el 9 de març i, en aquest
sentit, ha emplaçat l'electorat a evitar-ho donant el seu vot al Partit
Popular. També ha ofert als electors que optin pel PP “lleialtat, constància i
disciplina”. I és que per Vidal-Quadras, la victòria del PP el 9 de març “no és
una simple qüestió política sinó una necessitat higiènica i un problema de
supervivència”. Seva potser, o de qui més i de què? Perquè hi ha coses i
asseveracions que, simplement, van més enllà de l’enteniment normal de la
majoria dels ciutadans, com és ara el cas.
El líder popular ha estat especialment crític
amb Rodríguez Zapatero a qui ha titllat de mentider i ha afegit que per a ell
“la veritat i la mentida són el mateix, no les distingeix i passa de la
veritat”. Segons els seu parer el president espanyol ha “liquidat” la Constitució de 1978, ha “dilapidat” el
pacte de la Transició,
ha posat l'Estat “al llindar de la fragmentació”, “ha elevat al rang
d'interlocutor una banda d'assassins”, s'ha mantingut passiu davant “una
previsible crisi econòmica”, “s'ha aliat amb els dictadors comunistes més
grotescos del planeta”, “ha ressuscitat els rancors de la Guerra Civil
espanyola”, ha destrossat el sistema educatiu amb la implantació de
l'assignatura d'Educació per a la
Ciutadania i ha “humiliat les víctimes del terrorisme”.
Això no s’acaba aquí, Manuel Pizarro, aquell
gestor d’Endesa que va dir que mai no seria treballador de La Caixa quan tants altres
espanyols voldrien ser-ho pels avantatges horaris i econòmics que això
comporta; que va preferir que Endesa fos alemanya abans que catalana, i avui
candidat a ministre d’ Economia i Hisenda del PP, ha assegurat públicament als
micròfons de la Cadena SER
que l’Espanya dels socialistes és l’únic país que paga els terroristes per
existir. Caram, caram! Quin home de consens. I aquest és l’elegit per
substituir Rajoy, segons que diuen les males llengües. Doncs sí que seria el
president de tots el senyor Pizarro sí. Sobretot dels bascos els gallecs i els
catalans, i per extensió dels balears i dels valencians, segons el que es veu a
venir. Quina amplitud la de la caverna! Quines mires de més llargària i quins
fets socials i culturals més amplis. Quedo astorat de tanta comprensió i
acceptació de fets diferencials diversos.
Una altra notícia impactant és la qualificació
de “barbaritat” per part de Mariano Rajoy, que diu que el castellà i l’anglès
són importants, i que la resta de llengües que es parlen a la península (suposo
que inclòs el portuguès, que també és peninsular oi? i el català que és oficial
a un estat membre de l’ONU com Andorra) és pecata minuta i que no serveixen per
a res. Quin mal hi ha en aprendre una llengua que és cooficial a molts llocs de
l’estat? I el Mundo rebla el clau i diu que la Juntala Constitució. Quina
vergonya aliena tinc quan veig o sento això publicat en algun mitjà de
comunicació. Tornem a les tesis de Pizarro doncs: la preferència pels alemanys
abans que pels catalans. I això és un verí que aquesta gent estenen
perillosament. La mentida repetida per enèssima vegada i que esdevé veritat
apòcrifa. d’Andalusia (que vol oferir cursos
d’aquestes llengües als treballadors oriünds d’aquella zona que vulguin
treballar a Galícia, Euskadi o Catalunya) va cap a la incultura i el
tribalisme. Uns altres doctes en sociologia, gens xovinistes ni centralistes i
que accepten el fet de l’Espanya plural que resa
Home, Zapatero no ha estat cap paladí de les
grans previsions, i més aviat ha mentit descaradament en relació a dates i
projectes, sobretot pel que fa al territori de Catalunya, on malgrat les
protestes de tot un poble i tot un Parlament ha mantingut la gens popular
ministra de Foment, Magdalena Álvarez a la palestra. Però d’això a assegurar
que durant el seu mandat de quatre anys només ha “liquidat” la Constitució de 1978, ha “dilapidat” el
pacte de la Transició,
ha posat l'Estat “al llindar de la fragmentació”, “ha elevat al rang
d'interlocutor una banda d'assassins”, s'ha mantingut passiu davant “una
previsible crisi econòmica”, “s'ha aliat amb els dictadors comunistes més
grotescos del planeta”, “ha ressuscitat els rancors de la Guerra Civil
espanyola”, ha destrossat el sistema educatiu amb la implantació de
l'assignatura d'educació per a la
Ciutadania i ha “humiliat les víctimes del terrorisme” hi va
un bon tros que ni el Gargamel Vidal-Quadras se l’empassa.
Zapatero només ha fet això senyor eurodiputat
del Partit Popular? Quins conceptes feudals, i quins estils carpetovetònics, i
quina inteligència més minsa i quin menyspreu a la dels votants, que sí que la
tenen en la seva totalitat la majoria! Em recorden, sense cap mena de dubte
altres períodes pretèrits “de cuyo nombre no quiero acordarme”. Però és clar,
què volen vostès que digui i esgrimeixi un català que va celebrar públicament
que la llengua catalana no fos oficial a tots els efectes al Parlament Europeu,
que paradoxalment vicepresideix? Una llengua que per ser oficial no en
suubstituía cap altra ni feia mal a ningú, excepte a ell i als seus conceptes
totalitaris.
Perquè això que dic sí que és cert. Ell i
l’altre “nacionalista català exacerbat” que era el president europeu d’aleshores,
en Josep Borrell, per una sola vegada van estar d’acord en la seva política excloent,
malgrat estar a les antípodes dels colors de la samarreta política que vesteixen.
Aquella celebració mútua em recordava la
trobada entre Manuel Fraga i Fidel Castro de fa uns anys, amb abraçada
entusiasta inclosa. Potser els del parlament Europeu també s’ho haurien de fer
mirar, i haurien de repassar quina mena d’europeisme propugnen. Millor “no
comment”. Quins avenirs ens esperen si guanyen els que enlairen tots aquests
valors que s’identifiquen tant amb tots els ciutadans espanyols i amb la seva
diversitat. Tenim assegurada la igualtat en matèries com la llengua, la cultura
i la homogeneïtat estatal en la resta de valors diferencials. Benvinguts siguin
doncs, els nous salvadors de la pàtria, que com Gargamel perseguiran els
barrufets fins a no deixar-ne cap de viu, per aconseguir les seves fites de
l’estat unitari, unilingüe i uninacional, i la destrucció total de les
diferències, que són tan perjudicials i pertanyen al contuberni judeomaçonic.
Una Grande y Libre de nou vaja, per ser
clars. Sort que a la història queda reflectit fidedignament que aquest
personatge de política ficció és un etern fracassat, i, per fortuna per a tots
els barrufets i pel bosc, no aconsegueix mai els seus macabres objectius. Només
el temps i la paciència ho posarà tot a lloc.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
