|
Una de les assignatures pendents de la nostra democràcia és
la reinvenció del concepte d'autoritat. Tants anys de dictadura marquen. De
manera que hi ha coses que, injustament, s'associen massa a la seva
experiència: des del folklore fins a l'exercici del poder. Sempre es diu que el
poder té dos atributs el de la potestas i el de l'autoritas. Al primer ningú li
fa fàstics: costa molt poc demanar als que manen fins i tot quan no són
responsables els "de dalt" (també la sensació d'omnipotència del
poder polític és una conseqüència dels règims autoritaris). El debat sobre els
límits de l'Estat del Benestar s'inscriu aquí, per exemple. Però al segon
encara li cauen alguns complexos, com si democràcia fos sinònim de desgavell.
Just al contrari: la democràcia és un nou ordre que situa els deures a la
frontera dels drets de manera que aquests darrers no poden ser exercits sense
els primers.
Diuen que el boig és aquell que ignora els límits. I
tindríem una societat boja, és a dir, sense capacitat per fer exercir els drets
i les llibertats, si no s'imposessin els límits que, com tota resistència, com
una nansa, com un graó, com l'aigua que permet nedar, possibiliten que avancem.
O que no caiguem.
Avui, als carrers i places de les nostres ciutats i barris,
hi ha el clam de poder exercir el drets de gaudir-ne. Potser perquè ha baixat
la delinqüència, o perquè, efectivament, disposem de més espais per fer vida de
carrer, els veïns reclamen amb raó coses tan bàsiques com caminar sense haver
de sortejar excrements, respirar aire pur i no pixats, vòmits, escombraries o
fums, limitar l'exhibició pública del consum de drogues legals o il·legals,
conquerir tots els racons "privatitzats" per determinats grupets o
bandes, dormir tranquils, conservar una façana i mobiliari públic en condicions,
controlar els abocaments de residus també a escala domèstica, sancionar els
insults, etcètera. Tot això li hem dit "incivisme". És un clam ben
comprensible. I el poder s'ha d'exercir de les dues maneres, amb la potestas:
educant, advertint, mediant, socialitzant... però també amb l'autoritas de la
sanció o la reparació sense cap complex. Perquè haurem fet valdre els límits
que ens permeten ser més lliures, o menys bojos. Haurem redescobert l'autoritat
democràtica que és la que, enlloc de negar la llibertat –com l'autoritarisme-
la potencia a través del respecte a l'espai de llibertat de cadascú.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
