|
La setmana
passada em van explicar el cas d’una professora d’un institut públic que l’any
vinent haurà de buscar una nova feina. No és que la seva plaça la ocupi algun
professor provinent de l’aprovació d’una oposició i proposat pel Departament
d’ensenyament. Confesso que fins aquest moment jo pensava que el funcionament
era més o menys aquest però m’expliquen que els directors del centre tenen la
capacitat d’escollir algunes de les places. Sembla ser que la decisió la va
prendre la directora del centre en persona i amb un argumentari d’allò més
justificat. Com l’esmentada professora està embarassada al centre ja no li
interessa perquè a meitat de curs hauria d’agafar la baixa mèdica per
maternitat. M’agradaria fer algunes reflexions al respecte.
En primer
lloc em va sorprendre la total normalitat amb la que tots els presents en la
conversa varem assumir el fet, fins i tot justificant la decisió de la
directora d’aquest centre i lloant les similituds amb el funcionament de
qualsevol altre empresa privada. Aquesta renúncia incondicional a qualsevol
reclamació laboral em fa sentir-me profundament pessimista respecte al futur
laboral no ja dels joves d’aquest país sinó de la totalitat de la població
activa. No vull pecar d’ingenu, se que aquest tipus de maniobres són del més
habitual igual que acomiadar als professors al mes de juny i tornar-los a
contractar al setembre per tal d’estalviar una mensualitat, una actitud que no
deixa de ser un frau.
En segon
lloc em sorprèn també el fet que si la professora en qüestió hagués planificat
la maniobra calculant el fet de poder iniciar el curs, en comptes d’agafar la
baixa a principis de curs ho hauria fet a finals de curs, coincidint amb la
preparació dels exàmens finals per part dels alumnes i de les proves de
selectivitat, cosa que realment hagués estat d’allò més profitosa per
l’alumnat. Tots els que hem estudiat hem patit tard o d’hora la baixa d’algun
professor a meitat de curs i vull pensar que aquest fet no ha resultat decisiu
pel resultat final de l’avaluació. Les proporcions entre els alumnes que
aprovaven i els que suspenien es mantenien pràcticament idèntiques que amb el
professor anterior. Desconec si en aquests casos hi ha algun tipus de consigna
que passa d’un professor a l’altre però vull pensar que no.
El que
m’agradaria haver sentit en aquesta conversa és que la directora del centre
havia justificat d’alguna manera aquest tipus d’acomiadament encobert ja que,
molt probablement, de no haver estat embarassada aquesta professora, hagués
format part de la plantilla el proper curs. I això és el que no he sentit, ni
tan sols un mínim esforç per justificar una maniobra injustificable, simplement
l’adopció d’una decisió que demostra que en els centres educatius hi ha una
part de la gestió que es deixa en mans de personatges que no tenen la més
mínima consideració amb els que fa unes setmanes eren els seus companys.
L’adopció d’un model més propi d’una gestió estrictament basada en el cost,
perquè realment això te un cost per l’empresa, que en l’oferiment d’un servei
de qualitat i amb això no vull dir que qui substitueixi a aquesta professora ho
hagi de fer pitjor, però si que s’ho pensarà abans de quedar-se embarassat o
embarassada o bé abans de dir-ho.
Desconec si
la directora del centre en qüestió ha de retre comptes davant una junta
d’accionistes o ha d’administrar la totalitat del pressupost del centre.
Desconec si aquesta directora te fills o en pensa tenir en un futur. Desconec
si l’actitud d’aquest persona es pot englobar en el model d’executiva
agressiva, molt propi dels anys noranta i d’aquest primera dècada de segle,
encara que els manuals bàsics de recursos humans diguin que aquest tipus
d’actituds estan totalment desfasades i que, fins i tot, poden esdevenir a la
llarga perjudicials per la pròpia organització. Desconec si la directora del
centre és conscient de la perversitat que s’amaga darrera el seu argument,
d’altra banda totalment masclista i discriminatori per raó de sexe. I, per
últim, desconec si la directora del centre imparteix algun tipus d’assignatura
i, en cas que ho faci, espero que no sigui ètica o aquest nou invent
d’assignatura anomenat Educació per a la Ciutadania, perquè si un personatge d’aquest
tipus estigués formant els ciutadans del futur no vull pensar el tipus de joves
amb mentalitat no tant neoliberal com neofeixista que ens governaran en un
futur i que, a més, hauran de decidir sobre l’increment, la disminució o la
supressió total de la pensió de jubilació de l’executiva en qüestió.
Quim Torres
Politòleg
| Comentaris >> |
 |
 |
