|
I. Final de cicle
Si hi ha cap llibre essencial per entendre què passa avui a Catalunya,
sens dubte és Catalunya sota Espanya,
d’Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de
poder dels jutges. L’assaig recorre la història recent d’Europa i del món, on Catalunya
representa una excepció: una nació sense estat que ha pogut sobreviure a un
estat que ha volgut destruir-la per tots els mitjans (exceptuant el genocidi
directe). Del segle XIX ençà, les nacions han anat convertint-se
progressivament en estats o han acabat assimilades a la nació que dominava
l’estat. A Catalunya no ha passat ni una cosa ni l’altra –si bé la situació
actual no pot allargar-se indefinidament.
Al davant tenim un trilema: (a) esdevenir un estat independent dins la
UE; (b) convertir l’estat espanyol en un estat plurinacional, o (c) ser
assimilats per la nació espanyola-castellana. La segona opció és del tot
impracticable: els espanyols no l’han considerat seriosament mai, i sempre han
usat la seva majoria per impedir-ho (per ells només hi ha la nació espanyola: la
resta és folklore). La tercera és, ara com ara, inassolible, perquè Catalunya és
encara massa forta per desaparèixer. Queda la via de la independència, que de
mica en mica va guanyant suport, vistes les condicions que ens ha imposat Espanya,
i que ja no es poden dissimular més temps.
El pacte de la transició entre l’Espanya més democràtica i les
nacionalitats minoritàries per fundar un estat plurinacional ha estat un frau. Després
que aquestes nacionalitats han ajudat constituir un estat modern, han vist
impotents com aquest estat modern s’utilitzava “democràticament” per
destruir-les. Aquest camí queda tancat tant per a Catalunya com per al país
basc, en vista de com han anat els respectius processos de reforma estatutària:
els governs espanyols de dreta i esquerra han buidat aquell pacte de tot contingut;
en cas de conflicte, decideix el Tribunal Constitucional, que, designat per les
Corts i el govern espanyol, és jutge i part.
A partir d’ara, diu López Tena, queda clar que la relació Catalunya-Espanya
és de conflicte, de suma zero, i només pot acabar amb la independència dins
Europa, igual com el conflicte d’Espanya amb les seves antigues colònies, i en
sintonia amb la història contemporània. O bé, si no, amb la nostra desaparició.
Ens convé, doncs, començar a pensar de manera independent; deixar que la idea faci forat en les ments dels que se
senten catalans i de tots els qui viuen a Catalunya, igualment maltractats per
Espanya. No costarà gaire perquè ara ningú pot enganyar-se sobre les nostres
possibilitats de futur dins Espanya.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
