|
Rebaixat el primer estatut, el del Parlament, al
llarg de la malanomenada negociació amb el govern central i gràcies al play-off rebaixador dels malanomenats
negociadors catalans (que finalment va guanyar el Sr. Mas); enviat el nou
Estatut Zapatero-Mas, a un Tribunal malanomenat Constitucional (TmC) que ja
comença desqualificant un magistrat per sospitós de parcialitat procatalana; i
veient a venir el que en pot sortir del TmC, i que ja podem denominar Estatut
constitucionalitzat, els representants polítics de Catalunya abans esmentats
comencen a tremolar només de pensar-hi.
Fan bé de tremolar. La gent normal, vull dir els
que no som sectaris impenitents, ens sentim com més va més allunyats de la
nanopolítica del Govern, el Parlament i els partits catalans; i també més
avorrits en veure unes sigles i unes cares que ja no tenen res a aportar.
Imagino que, de la gent que encara vota, un bon grapat estan pensant vejam com
les hi podem fer pagar al partit que van votar l’última vegada. En el meu cas,
per lleialtat al país, ja no penso votar cap dels partits implicats en el nyap
de l’Estatut.
Això sí, entre tots plegats, els nanopolítics
catalans, els habil·lísims negociadors del govern central (noblesse oblige) i els 12-menys-un no menys murris senyors del TmC,
estan a punt de fer a Catalunya un regal enverinat. Perquè no ens pensem que
tombaran l’Estatut (ei!: tan de bo que ho fessin): no són tan àsens com això
(tan de bo que ho fossin). El deixaran en els ossos: desprès d’haver-los
arribat ja sense les parts nobles, ara li llevaran les plomes (allò tan
recargolat que el Parlament pensa que el poble català pensa que som una nació)
i el pinso (les engrunes econòmiques i fiscals que s’hi prometien). El greix
(l’excés de pàgines i articulat que té), no el tocaran.
Ens tornaran un Estatut-llei-orgànica-de-l’Estat
del tot digne de la Constitució. I llavors, què –em pregunto? Ens l’haurem
d’empassar? Qui el modificarà aleshores? No pas els catalans (amb la legalitat
vigent). Per això el regal és enverinat. Haurem d’aplicar una llei orgànica
d’autogovern que no ha votat ni el Parlament ni el poble català.
I què s’hi pot fer? Per començar, podríem anar
mirant cap a Escòcia, el País Basc, Montenegro, etc., per veure com s’ho fan.
(I deixar de mirar tant cap a Madrid.) I anar pensant en d’altres regles per al
cos polític català que acabin amb la seva atròfia. Fins i tot l’escleròtica
França ens està passant la mà per la cara en capacitat de reacció.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
