|
Fa quinze o vint anys ningú hauria anticipat que avui es parlaria de
nou de les característiques diferents de races o sexes, de les bases genètiques
i evolutives de la naturalesa humana, amb la fredor i innocència amb què ho fan
els acadèmics ara. Hi ha un degoteig d’articles especialitzats en aquest camp amb
el denominador comú que tal o tal altra qualitat o aspecte de la naturalesa
humana es pot entendre molt millor si partim del condicionament, l’evolució o
la mutació genètica, que no pas amb explicacions ambientalistes, i no diguem
socials o psicològiques.
Per posar-ne només uns exemples durant aquest any s’han publicat en
revistes com Current Biology, Proceedings of the National Academy of
Sciences, Proceedings of the Royal
Society, Evolution and Human
Behaviour, investigacions sobre l’atracció
sexual, el sentit de la justícia, la intel·ligència, el llenguatge, la menor
esperança de vida de l’home respecte a la dona, la seguretat en la conducció, la
tendència a la violació, o la ideologia política, etc.
Això representa un cop mortífer a aquestes ciències, que han marcat el
pas durant bona part del segle XX en l’explicació de la nostra naturalesa i
conducta, tot decretant que és el resultat d’un condicionament extern i
presumint que no tenim naturalesa,
sinó sols cultura. El dogma en què es basen aquelles ciències és la creença que
l’espècie humana és plàstica i adaptable a qualsevol entorn cultural, llevat de
casos extrems. Aquest és el dogma que ha inspirat les polítiques socials en
educació i rehabilitació de presos que avui està en qüestió arreu.
I no és solament el mite de les ciències socials que trontolla. La
concepció moral de l’ésser humà con un individu lliure i responsable dels seus
actes corre el mateix perill d’extinció que les ciències socials, incloent-hi
les jurídiques (i el dret penal en especial). ¿Com podem condemnar violadors o
assassins si el que fan es deu als gens de la violació o de la mort?
Ara bé, jo em pregunto què passarà si finalment es consolida la
proposta genetista i si la investigació arriba al punt de poder manipular
genèticament certes conductes considerades indesitjables o desitjables. No
pretenc fer alarmisme, al contrari, dono al fenomen una presumpció de progrés
innegable. Però ja ens podem començar a plantejar preguntes inevitables, per
exemple, quin impacte pot tenir tot això en l’educació, la política
penitenciària i penal, l’envelliment de la població, en l’existència mateixa
d’un control polític o policial...
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
