Agenda Diari Maresme
dissabte
17
maig
Diari Maresme
Portada arrow Opinió arrow La ç trencada arrow Desconnectat
Seccions
Portada
Notícies
Especial Eleccions 2007
Entrevistes
Cartes al director
Tira còmica
Editorial
Opinió
Ficcions
Crítica
Diari Maresme TV


Serveis
Agenda
El temps
Jocs
Passatemps
Classificats
Subscripcions
Pàgines Grogues
Llibres
Blocs

Desconnectat Imprimir email
18.02.08

Dues setmanes sense intenet. Per un aparentment senzill canvi de servidor d’internet, per una mínima operació que només havia d’afectar la meva connexió durant mitja hora, he estat pràcticament 15 dies sense internet. I es compten ràpidament, però no hi passen tant.

Sense ordinador a la feina, sense una biblioteca on accedir a la xarxa i sense amics a prop per poder utilitzar els seus aparells, quinze dies esdevenen una eternitat.

Per molts de nosaltres, internet ha substituït els televisors, les ràdios, els diaris, les botigues i, massa sovint, també els cinemes. Ha esdevingut el nostre portal al món, la única manera que tenim per comunicar-nos, el nostre mitjà d’accés a tot allò que, ara, creiem imprescindible.

Sense internet, l’ordinador es converteix en una caixa buida, insensata, en una màquina d’escriure electrificada i poca cosa més. Però ja fa temps que hem oblidat com s’escriuen les cartes, on es compren els segells i on es dipositen els sobres, si és que encara queda alguna bústia on llençar-los.

Sense un cercador al qual poder consultar, som incapaços de trobar la més mínima informació mentre els diccionaris i enciclopèdies dels nostres avantpassats ens miren estrafets des de la llibreria empolsegada.

Sense les breus notícies de la nostra pàgina d’inici, els nostres dies esdevenen buits, sense tema de conversa amb els companys de feina, sense possibilitat d’interactuar amb els demés i, per tant, acabem separats del ramat.

Sense l’Emule fent-nos companyia, les nostre hores d’aborriment es multipliquen.

Quinze dies esperant a l’estació el tren de les comunicacions que no arriba. I, al meu costat, milers, milions d’individus anònims que no porten quinze dies, sinó quinze anys i vint i trenta... tota una vida sense la possibilitat de connectar-se a aquest bé que se’ns vols fer creure que és global però que del globus terraqui només n’abarca una minúscula part.

Però abans que més funests pensaments de ràbia inexpressable brollin, internet torna. El meu somnífer. La pau. La tranquil·litat: l’alienació de la classe obrera del segle XXI.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

 

0 Comentaris >>
Escriure comentari
quote
bold
italicize
underline
strike
url
image
quote
quote
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley


Escriu els caràcters de la imatge

Nota: Si vols que surti la teva imatge junt el comentari, has de registrar-te a Gravatar.com

busy
 
 
Go to top of page Go to top of page
 
Últimes notícies


Safrà Restaurant

Més llegit


Academia Triangle

| Portada | Notícies | Especial Eleccions 2007 | Entrevistes | Cartes al director | Tira còmica | Editorial | Opinió | Ficcions | Crítica | Diari Maresme TV |