|
Torna l’espectacle mediàtic que és la política. Ja fa
uns dies que els carrers s’ompliren de cartells multicolors i estridents eslògans
però és ara, amb l’arrencada oficial del període de campanya electoral, que els
mitjans de comunicació reclamen el seu protagonisme i esdevenen l’engranatge
principal d’aquest motor publicitari que ens perseguirà durant 15 dies.
Novament observarem amb repulsa i resignació com la política es redueix a un
espectacle de masses, a un programa més de teleescombraries escopit pel nostre
televisor que competeix per la nostra atenció entre ratomàquies i concursos.
Moguts per aquest afany de dominar els mitjans, les
idees polítiques es simplifiquen en benefici de l’espectacle creant espectadors
passius que, paulatinament, estan substituint als ciutadans actius. I no és
casualitat, això és, precisament, el que els polítics busquen: volen aturar
l’embranzida social, apaivagar l’esperit crític i les ganes de revolta que tota
política basada només en l’especulació immobiliària i l’exportació
armamentística hauria de provocar. Quan la gent esdevé passiva, esdevé també
mal·leable a voluntat. Així, sometent a la població a la dictadura hipnòtica
dels mitjans de comunicació, els partits polítics s’asseguren uns espectadors
passius i obedients que acceptaran com a seves les idees proclamades pel
televisor i els diaris.
Ara bé, la passivitat pot transformar-se en mandra i
tot el ramat d’autòmats programats a través dels mitjans potser decidirà
invertir el diumenge 27 de maig a mirar la televisió estirat al sofà davant la
peresa provocada per la idea d’haver de sortir al carrer i anar fins al
col·legi electoral. Després que no es queixin d’una baixa participació social.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
