Guillermo Fernández és l’aposta de Ciutadans per Mataró. Les seves prioritats per a la capital del Maresme són millorar la seguretat ciutadana i tenir una policia municipal que es “guiï per la vigilància i no per afany recaptador”. Habitatge a un preu assequible i transparència a l’ajuntament.

Xavier Safont-Tria és el cap de llista de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Mataró. Pagès de professió, Safont vol redefinir el model institucional de consells de participació ciutadana, facilitar les coses al teixit associatiu i revisar l’Ordenança de Civisme.

Josep Burjons és l’alcaldable de la CUP a Pineda de Mar. Amb estudis de sociologia, Burjons creu que s’ha de prioritzar les necessitats locals, i que Pineda necessita un nou pla urbanístic, aclarir el futur de la depuradora de l’Alt Maresme  i la construcció d’una nova escola a Poblenou.

Juan García és el candidat a l’alcadia, per Ciutadans- Partido de la Ciudadanía, aVilassar de Mar. Les seves propostes, entre altres, són la regeneració de la platja, canviar el sistema de recollida d’escombreries porta a porta per contenidors subterranis i eliminar les barreres arquitectòniques.

Josep Romaguera és el candidat a l’alcaldia pel PSC a Tordera. Romaguera creu que allò que necessita el seu poble és planificació, lluitar contra el dèficit d’infrastructures i fer un creixement de Tordera més sostenible. I creu que ho pot aconseguir millorant el habitatge públic i les zones d’aparcament.

El PSC d’Arenys de Munt proposa com alcaldable a Rosa Albiol. Mestre d’Educació Especial, i directora d’un geriàtric, Albiol creu que Arenys de Munt necessita, entre altres coses, potenciar el habitatge social, més infrastructures i reforçar els serveis bàsics. Per a poder fer-ho, creu que s’ha de “aprofitar que totes les institucions estan governades pel Partit dels Socialistes”.

Per Cabrils, el PSC creu que el millor alcaldable, per aquestes eleccions municipals, és Quim Colomer. El seu programa, resumit, promet construir més i millors equipaments, oferir més serveis, i redefinir i construir més infrastructures.

Maria Ángeles Montoya, llicenciada en Dret, és la proposta del PSC per a Teià. Com a prioritats pel seu poble destaca poder crear solucions al tema de l’habitatge, aconseguir comerç de proximitat i potenciar la cohesió social. Per això, vol incrementar el sòl públic, impulsar el mercat municipal i treballar un urbanisme que respecti la identitat de Teià.

Celia Olmo és la candidata per Ciutadans a l’alcaldia de Premià de Mar. Promet fer les polítiques que demanin els ciutadans, i es presenta com a un instrument del partit ja que, com explica, el seu partit no creu en els polítics que es dediquin en exclusiva a aquesta activitat.

Marta López és la candidata a l’alcaldia del PPC a Caldetes. Segons López, el poble necessita nou mobiliari urbà, una atenció molt més personalitzada a la gent gran i una nova escola pels infants. Per a aconseguir tots els objectius polítics que es proposa, diu que es presenta amb el millor equip de treball.

Francesc Andreu Miró és l’alcaldable de CiU de Vilassar de Dalt tot i que asegura que no li agrada la política i que ell només es vol dedicar al seu poble. Ell, segons asegura, no és ni serà polític i, admet, que les prioritats pel poble que ell veu són les mateixes que els altres candidats: habitatge, mobilitat i serveis. Es considera, però, la persona adequada per a ser votat com alcalde per la seva experiència vital i empresarial.

Carme Tort-Martorell és l’alcaldable d’Alella per CiU. Professora Titular de Dret Romà a la Universitat Autònoma de Barcelona, vol una Alella on la riera es converteixi en una veritable rambla, on els joves tinguin llocs per a reunir-se i un poble més fort econòmicament.

Joan Carles García és l’alcaldable de CiU a Tordera per a les properes municipals. Encara que assegura que els veritables prioritats de Tordera, com desenvolupar un nou sistema sanitari o el millor funcionament de RENFE, no són competències de l’ajuntament, admet que hi ha una mancança d’aparcament. Segons García, s’està treballant per a arreglar-ho i el diàleg amb la Generalitat solucionarà els problemes on l’ajuntament no té autoritat per actuar.

Carme Bastida és la proposta del PSC per Llavaneres. En una llarga entrevista, Bastida ens explica que el que necessita el seu poble és desenvolupar el POUM, gestionar-ho, i implicar a tots els ciutadans en aquesta gestió. A més, ens explica, vol ampliar el centre d’atenció primària i donar més serveis públics als habitants perquè Llavaneres, segons ens aclareix, ja no és un poble de segones residències.

Ramon Vinyes és l’alcaldable del PSC per Arenys de Mar. Format en Medicina, informàtica i comptabilitat, Vinyes vol aconseguir un Centre d’Atenció Primària més gran, potenciar Arenys de Mar per a que la gent pugui treballar al seu poble i no marxar fora i reformar l’Ajuntament per a que sigui més eficaç

La federació local del PPC proposa per Dosrius a Salvador Corbarán. Més seguretat, més atenció al ciutadà, i més implicació per a millorar el municipi són els eixos polítics més prioritaris de l’agenda de Corbarán per Dosrius. A més, aconseguir la unitat de Dosrius, Can Massuet i Canyamars és el somni d’aquest alcaldable.

Lluís Bisbal, proposat com alcaldable pel PSC a sant Vicenç de Montalt, creu indispensable construir un Institut, un projecte d’habitatge social viable i unes instal·lacions esportives de qualitat. El seu somni és aconseguir un poble cohesionat i participatiu en el que tota la ciutadania s’hi senti integrada.

El PSC de Sant Cebrià proposa com a alcaldable a Pere Vega. Llicenciat en Dret, creu que fer política és la millor manera per aconseguir el poble que cadascú vol. Per això ha dividit el seu programa en tres eixos fonamentals: mediambient, urbanisme i l’atenció a les persones. Creu que, amb la potenciació del turisme rural i l’habitatge protegit, Sant Cebrià guanyarà en qualitat de vida.

El PSC aposta per Josep Maria Juhé per Calella. Llicenciat en Geografia i Història, i vinculat a moviments antifranquistes en plena repressió, Juhé vol una Calella que sàpiga aprofitar el nou creixement urbà, treballar amb energies alternatives i fer de la Fàbrica Llobet un referent social i cultural. Per portar les seves propostes endavant s’esforçarà, si surt escollit, en trobar un fort consens social.

Joan Morell és l’alcaldable de CiU de Pineda de Mar i es dedica, en exclusiva, a la política des de la primera vegada que va ser escollit alcalde. En aquest qüestionari, Morell declara al Diari Maresme que possiblement és la darrera vegada que es presenta a les eleccions municipals. Per aquesta legislatura, si surt escollit, promet esforç, tenacitat i molt de treball.

Jaume Cases és l’alcaldable del PSC a Premià de Dalt. Llicenciat en Ciències de la Comunicació, Cases vol més atenció a les persones, més equipaments de lleure i més habitatge assequible. Com a millor moment de la seva carrera destaca la possibilitat de servir al seu poble sota les sigles del PSC. Com a pitjor, “assistir a la punyalada trapera de Trinitat Rost al meu company Emilio Mariscal”.

Joan Mora és l’alcaldable de CiU a Mataró. Informàtic de professió, Mora creu que és molt important poder compaginar l’activitat política amb  la d’una empresa pròpia perquè, segons ens diu, et manté en contacte amb la realitat. Per Mataró, vol un urbanisme amb creixement “assenyat”, millorar els problemes de mobilitat i controlar els problemes que es derivin de la immigració.

Miquel Àngel Martínez és l’alcaldable de CiU a Sant Vicenç de Montalt. Mestre d’educació social, i professor de ciències humanes, es dedica en profunditat a la política des de que al 1999 va treure majoria absoluta. Ara, vol un Sant Vicenç amb millors serveis i crear nous equipaments. Promet entusiasme per a portar a terme aquests projectes.

Josep Albert Petit és l’alcaldable proposat pel PSC a Vilassar de Mar. Regidor a l’oposició de 1991 a 1995 i al govern en aquest mandat, Josep Albert ofereix la seva experiència a l’Administració pública per a desenvolupar els projectes recents i per a construir-ne de nous.

El PPC d’Argentona proposa a Jesús Hita com a pròxim alcalde. Empresari del tèxtil, Hita promet una Argentona amb polítiques de microurbanisme, amb més seguretat i amb més ajudes a l’esport. Ens diu que ell, en realitat, no vol fer política sinó ciutadania, i es defineix com a polític no professional al que li fa il·lusió treballar per a la seva vil·la.

Bernat Graupera, llicenciat en dret per la UB, és l’aposta política de CiU a Llavaneres. Graupera vol més serveis públics, noves places d’aparcament i potenciar el comerç. Per això, el seu somni és convertir-se en l’alcalde de Llavaneres per a seguir treballant en el model de poble que creu millor per als seus veïns.

Joaquim Ferrer és l’alcaldable de CiU a Vilassar de Mar. Llicenciat en Ciències Empresarials, vol pel seu poble una neteja més intensa dels carrers, un nou Centre Cultural i la remodelació del Mercat Municipal. El seu somni, reconeix, és convertir-se en alcalde de Vilassar de Mar, cosa que va estar a punt de realitzar quan va aconseguir convertir-se en la força més votada en les anteriors eleccions.

Ciutadans-Partido de la ciudadanía presenta com a alcaldable pel Masnou a Juan López. Aquest llicenciat en Dret vol que el seu poble sigui capaç d’atendre el gran creixement de població que està patint, fent més transport públic, més escoles bressol i lluitant contra l’especulació immobiliària.

Neus Serra és l’aposta de CiU per Malgrat de Mar. Vol fer, ens explica, un pàrquing soterrat a la plaça del Liceo, rehabilitar el Barri Antic i fer el nou camp de futbol amb gespa artificial. La seva experiència com advocada, i la seva il·lusió, són la seva carta de presentació.

Xavier Martin és la proposta del Partit Popular per a Tordera. Un noi jove que presideix la secció local des del 2005 i que, ens explica, vol crear un mínim de 250 vivendes a preus assequibles, i reforçar la seguretat amb noves incorporacions a la plantilla de la policia local.

Tomàs Esteban és l’alcaldable del PSC per Premià de Mar. Amb experiència al l’Ajuntament, Esteban proposa treballar per la cohesió social, millorar la convivència i crear habitatge social per a joves i gent sense els recursos necessaris. Com el pitjor moment de la seva carrera política recorda  les situacions produïdes arrel de la possibilitat de la construcció d’una mesquita al seu poble.

Pilar Ventura, candidata a l’alcaldia de Cabrera de Mar pel PSC, és funcionària de carrera de la Generalitat. Formada en Treball Social, proposa pel seu poble la lluita per la conservació del patrimoni agrícola i cultural, i aturar l’especulació urbanística, entre altres coses. Al Diari Maresme, ens explica com fer-ho.

Alfons Molons és l’alcaldable per CiU a Arenys de Munt. Vinculat al món associatiu, Molons té com a prioritats polítiques la bona execució del projecte de la Riera, dotar Arenys de Munt d’equipaments que ajudin a millorar el benestar dels seus veïns i augmentar la pedagogia cívica. Per aconseguir-ho, promet il·lusió i utilitzar la seva experiència.

Yolanda Laspalas debuta en política de mans de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, presentant-se com l’alcaldable d’aquesta formació política a Cabrera de Mar. Preocupada pel que defineix com “l’esclavitud de qüestions identitàries” d’alguns polítics, proposa pel seu poble que el Pla de l’Avellà formi part activa del nucli urbà, millorar la neteja i crear un geriàtric.

Javier Berzosa és el candidat a l’alcaldia a Alella pel Partit Popular de Catalunya. Llicenciat en Dret i advocat de professió, demana per Alella un poble més segur, amb impostos més justos, un preu de l’habitatge raonable i una immigració legal i més integrada. Com a solució, vol dirigir un ajuntament centrat en les persones i que no discrimini per la llengua que utilitzen.

Joan Rabasseda és el cap de llista d’ERC a Arenys de Munt. Aquest especialista en medi ambient i química, té com a prioritats el geriàtric, el control del creixement urbanístic i l’habitatge social, i un model de gestió municipal eficaç i eficient. Per a portar a terme aquest programa assegura que es presenta amb un equip multidisciplinar i competent.

Josep Maria Vila, alcaldable del PP a Calella, vol que el seu poble tingui més facilitat per aparcar, més contenció fiscal i més seguretat ciutadana. Aquest pèrit fiscal, porta fent política, interrompudament, des del 1966. Aquestes eleccions municipals vol entrar, de nou, al govern per a tenir decisió en els aspectes fonamentals de Calella.

Joan Baliarda, llicenciat en Dret i Enginyer Tècnic de formació, és l’alcaldable de CiU a Premià de Dalt. Exalcalde, Baliarda va patir una moció de censura al setembre del 2004. Ara proposa pel seu poble habitatges de promoció pública, una piscina municipal coberta i, sobretot, transformar el sector de “La Fàbrica”.

Xavier Amor és la gran esperança del PSC per a reconquerir l’alcaldia de Pineda de Mar. Jove, ambiciós i amb un discurs que aposta pel desenvolupament del poble, Amor ens explica que Pineda necessita una forta inversió en habitatge i educació. Per a fer-ho, creu que és necessària una modernització de la gestió de l’Ajuntament, i la promoció econòmica de la població.

Cap de llista de CiU de Montgat, Alfred Matamala ja ha tingut experiència com alcalde del seu poble. Ara, una de les seves preocupacions més importants és el soterrament de la riera Sant Jordi. També declara que vol acabar amb la vertebració entre els barris, reordenar tota la façana marítima i finalitzar la construcció de les 450 vivendes de protecció oficial.

Joan Rubal, alcaldable per Gent de Llavaneres-EPM, vol que l’atenció a les persones grans, la creació de serveis de proximitat i l’habitatge social siguin els seus eixos d’acció política al govern si surt escollit alcalde. Segons Rubal, això s’aconseguirà canviant les prioritats de l’Ajuntament, i fent més propera l’Administració a les persones.

Pere Parés, alcaldable a El Masnou per CiU, gestor econòmic de formació, vol un poble més net i més segur. Com a eix central de la seva proposta es troba el civisme a l’acció de govern. Però, realment, el seu somni, segons declara al Diari Maresme, és que El Masnou visqui de cara al mar i que desaparegui l’actual N-II, de la que tant es queixen tots els pobles del Baix Maresme.

Martín García és el candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Canet de Mar. Treballador del sector sanitari, i tècnic de Salut Pública, té com a prioritat per a Canet reforçar la seguretat ciutadana i planificar el seu futur. García creu en la importància de consolidar una societat civil forta al seu poble per a crear un model de societat sòlid.

Alcaldable per ERC a Premià de Dalt, Sebastià Pujol es defineix com agitador cultural. Higienista dental de professió, aquest polític d’esquerra i nacionalista vol que el seu poble tingui més habitatge públic, més equipaments sanitaris i més espais oberts a tothom. Com a millor moment de la seva carrera política, recorda la X edició del Premi Gat Perich, al 2006.

Miquel Rubirola, alcaldable de CiU d’Arenys de Mar, i actual alcalde, atén el qüestionari del Diari Maresme amb respostes molt curtes. Declara que  vol obrir-se més als pobles veïns i planificar el futur d’Arenys de Mar a través del Pla General Especial del Port, el d’Urbanisme, el del Centre Històric i el de Patrimoni Urbanístic. I recorda, amb especial satisfacció, quan al 1996 l’Ajuntament va comprar l’edifici Calisay per a fer-hi un important centre cultural.

Òscar Figuerola, alcaldable per Esquerra a Canet de Mar, és llicenciat en Filosofia i Lletres. Vol potenciar l’habitatge social, afrontar noves necessitats de benestar i reforçar la identitat de Canet de Mar. Per a fer-ho, es presenta amb un grup de treball composat per un director d’oficina bancària, un director d’escola, un tècnic de laboratori o un empresari.

Jaume Borràs és l’alcaldable de CiU per Cabrera de Mar. Llicenciat en medicina i cirurgia, Borràs declara que vol, com a una de les seves principals prioritats, aconseguir la titularitat pública de la Masia de cal Conde i els seus jardins pel seu us com a equipament cultural. Veure la façana marítima de Cabrera amb espigons, que evitin la perduda constant de sorra de la platja, és una de les altres coses que li agradarien fer com a polític.

Ferran Armengol és l’alcaldable de CiU per Argentona. Enginyer tècnic de professió, i empresari durant molts anys, té com objectiu principal per Argentona la reurbanització del centre històric. La seva promesa electoral es basa en el compromís per assolir el major consens i diàleg per a cercar una veritable unitat d’acció.

Jordi Parés és el cap de llista de l’Entesa d’Esquerres per Sant Cebrià – ICV. Llicenciat en psicologia, proposa potenciar les xarxes socials a través de les diferents entitats i un POUM sostenible que sigui capaç de lluitar contra l’especulació immobiliària. La participació ciutadana en les decisions importants del poble, sigui des d'un centre cívic o des dels diferents ens, és una de les seves prioritats polítiques.

Montserrat Candini és la candidata per CiU a l’alcaldia de Calella per a les properes eleccions municipals. Funcionària de la Generalitat durant molt temps, i formada a ESADE, Candini vol una Calella més neta, amb més pisos protegits per a joves i amb més equipaments esportius. Entre altres coses, ha lluitat per aconseguir que el Far de Calella sigui propietat del municipi. Ara, el seu somni és convertir-se en l’alcaldessa de la seva ciutat.

Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró des del maig del 2004, és biòleg i ha estat molt vinculat, des de sempre, al PSC de la capital del maresme. Home nascut a Melilla, viu a la ciutat des del 1967, quan comença un llarg recorregut en el món associatiu. La seva prioritat, tal i com explica al Diari Maresme, és la cohesió social en aquest temps de gran creixement demogràfic.

Bernat Costas és l’alcaldable d’ERC a Tordera. Aquest noi jove, segons ens diu en aquest qüestionari, proposa un programa per al seu poble basat en tres punts claus: Identitat, cohesió i sostenibilitat. Llicenciat en Ciències Polítiques, Costas va començar a dedicar-se a la política, exclusivament, al 2004 quan va ocupar el càrrec de Coordinador de Promoció Econòmica al Consell Comarcal.