Esperant que el daemon aparegui, les hores fugen espantadisses. El pàl·lid de la cara potser no és més que el reflex del full sobre la taula. La paràlisi m’impedeix violentar-lo. Ja no sé si el daemon ha de venir de dins o és un ens estrany que apareixerà, de pas i amb pressa, buscant que [...]

A tu vera, siempre a la verita tuya, siempre a la verita tuya, hasta que de amor me muera… Sóc al llit mandrejant i la cançó sona a la tele portant-me directament a tu. Et visualitzo d’una manera tan perfecte que penso que encara jeus al meu costat. Giro el cap i tan sols trobo [...]

“Estàs colgat, tio”. No freqüento prou els ambients d’institut per saber si aquesta expressió ja ha entrat al catanyol imperant, però si encara no, segur que no falta gaire. I tanmateix, ‘estar colgat’ no tan sols és una cosa perfectament normal sinó que la fem tots cada dia. Per exemple, quan ens estirem al llit [...]

Feia un temps que havia rebut l’encàrrec, així que ja no podia posposar-ho més. Va pensar que com el que li havien demanat era un projecte per fer la nova sèrie de la casa, de moment amb un petit esquema de la trama ja n’hi hauria prou. Temps hi hauria desprès de fer cinc o [...]

No pot més. Vomita. Dissabte a la nit, tècnicament diumenge a trenc d’alba, una altra torrada. Tona ve de Barcelona on ha estat de festa amb els col·legues. Té el cap ennuvolat. No té noció de res. Fa fred, però no ho nota, les seves venes són plenes d’alcohol, música i d’altres substàncies. Ho ha [...]

“Léon, Léon, Léon, pobre Léon. Se creía una víctima de su destino cruel”

“Ànimes dèbils que cerquen veritat i valor en el fons d’una ampolla”

Hi ha un curiosa forma de masoquisme modern, molt practicada, consistent a parar atenció als exabruptes de l’enemic. Ràdios com la COPE, diaris com l’ABC o canals com Intereconomía. Jo no hi sé trobar el gust, d’una enrabiada gratuïta, i per tant en fujo. També estava per fugir l’altre dia del Divendres de TV3 en [...]

Encara que sembli impossible, hi va haver un temps que en Pedrolo era llegit. Aquelles novel•les que fregaven la ciència-ficció sense deixar de ser quotidianes es venien molt. No és descartable que hi contribuís l’enorme difusió del fil musical, una sonsònia de musiqueta relaxant que tronejava a les sales d’espera, sobretot de les consultes mèdiques. [...]

Es van encendre els llums mentre s’apagaven els somnis. Els actors varen romandre a l’escenari fins acabar la collita d’aplaudiments que endossarien directament al seu ego. Cortines i tothom cap a casa. Va ser mentre m’aixecava i ajudava a la meva dona a posar-se l’abric quan el vaig veure entre el públic unes fileres més [...]