Foto: altaalella.com

El celler Alta Alella ha convocat una beca per valor de mil euros per finançar un estudi de recerca local que ajudi a conèixer l’origen de l’ús del nom de Mataró per referir-se a una varietat de raïm, així com la seva arribada a la DO Alella.

La Mataró

Aquest raïm, que porta el nom de la capital del Maresme, és una de les varietats que exerceix de buc insígnia del celler Alta Alella Cava Privat. No només perquè és un dels únics cellers de la DO Alella que l’utilitza per a l’elaboració dels seus vins, sinó també perquè és amb aquesta varietat que produeix el Dolç Mataró, un vi que es troba a les cartes dels millors restaurants del món.

Raïm negre

La Mataró és una varietat negra que produeix un raïm cònic i compacte, de gra esfèric i gust aspre, i que acostuma a aportar al vi un color violaci intens. Originària de Morvedre (Sagunt, València), és especialment utilitzada al llevant de la Península Ibèrica, i coneguda a la majoria de zones vinícoles amb el nom de Monastrell i només rep el nom Mataró a la DO Alella, a Austràlia i a Califòrnia.

Les Santes 2010

Les fortes pluges d’aquest dijous han obligat a suspendre alguns dels actes de la Festa Major de Les Santes de Mataró.

Segons informa el consistori mataroní, els actes que s’han suspès són el Ball de vesprada (19.00 h.) a la Residència Municipal Sant Josep, l’Anem a tancar (19.15 h.) des de l’Ajuntament, El Concert de Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort (20.30 h.) al Pati de Can Marchal i el Concert Llama (22.00 h.), al mateix indret.

Malgrat tot, es mantenen l’espectacle de teatre al Teatre Monumental (22.00 h), i al Parc Central, a partir de la mitjanit, la Tronada de fi de festa, l’espetec final i L’albada.

La visita teatralitzada | Foto: Parc Arqueòlogic Cella Vinaria

El Parc Arqueòlogic Cella Vinaria CAT de Teià organitza durant el mes d’estiu una visita guiada teatralitzada de la mà de l’encarregat de la finca, Epictetus i els seus homes. L’actuació escenifica, en un recorregut pel celler romà, com era un dia de feina al celler de Vallmora fa 2000 anys.

Darrera sessió

La darrera sessió teatralitzada d’aquest estiu serà el proper 1 d’agost a les 16 h, 17 h i a les 18 h, amb el preu de l’entrada i el de visita guiada habitual.

L'acte d'agermanament | Foto: Aj. Sant Pol

El tret de sortida de la Festa Major de Sant Pau “Fes-te amb Andorra” va tenir divendres al vespre un destacat sabor andorrà. Poc abans del pregó que va donar inici a les activitats festives d’estiu, la cònsol major del municipi pirinenc, Maria Rosa Ferrer i l’alcalde de Sant Pol, Manuel Mombiela, van signar els documents protocol·laris que perpetuaran l’agermanament entre Andorra la Vella i Sant Pol de Mar.

Llibre d’honor

Poc abans, la cònsol major va signar en el llibre d’honor de Sant Pol i va destacar el seu anhel de reforçar els lligams d’aquest agermanament “sorgit de la ciutadania” mostrant-se, a l’igual que l’alcalde santpolenc “molt orgullosos de compartir vincles culturals i de solidaritat”.

Regals institucionals

L’acte també va servir per l’intercanvi de regals institucionals. Sant Pol va lliurar la primera litografia del cartell de la festa, que porta com a subtítol “Fes-te amb Andorra” i una reproducció de l’ermita de Sant Pau que dóna nom a la vila. La cònsol andorrana va fer donació d’una aquarel·la d’un artista local que simbolitza la trobada dels gegants de les dues poblacions al mig del pont romànic de la Margineda. Enguany, les dues entitats geganteres celebren el seu 25è aniversari.

Foto: Cor Harmonia Calellenc

Enguany es celebra el XII Festival de Música Clàssica Castell de Santa Florentina a Canet de Mar, que comença aquest dissabte amb el concert Cors d’Òpera del Cor Harmonia Calellenc, sota la direcció d’Albert Deprius i el piano de Ricardo Estrada.

Adaptació a piano

Cors d’Òpera és l’adaptació a piano del nou espectacle del Cor Harmonia Calellenc i l’Orquestra de Cambra de Barcelona, Tarda d’Òpera, que fou estrenat el passat 20 de juny a Calella. Es tracta d’un recull de fragments de diferents obres que, a més de constituir els punts més àlgids de la història de l’òpera, són extremadament populars. Entre elles es troben Cors i Àries d’Òperes de Verdi, Bellini, Donizetti i s’han afegit també algunes napolitanes, com la famosa O sole mio, una cançó que s’ha repetit fins a la sacietat, però que en aquest concert s’interpreta amb la seva identitat genuïna, tal com es fa amb la resta del repertori seleccionat.

Solís, Deprius i Estrada

Cal destacar la participació de la soprano Carmen Solís i del tenor Albert Deprius, com a solistes. I l’acompanyament magistral de Ricardo Estrada al piano. Tots tres han actuat anteriorment i en diverses ocasions en aquest emblemàtic Festival de Música Clàssica Castell de Santa Florentina.

El concert Cors d’Òpera tindrà lloc aquest dissabte 24 de juliol, a les 22.00 hores, al Pati d’Armes del Castell de Santa Florentina, espai reconegut no tan sols per la seva bellesa sinó també per la seva privilegiada acústica.

Un moment del rodatge | Foto: TVC

TV-3 i Filmax han iniciat aquest mes de juliol, a Cabrils, el rodatge de la sèrie “Polseres vermelles”. Es tracta d’una producció escrita per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, que Televisió de Catalunya estrenarà la temporada vinent.

La sèrie

“Polseres vermelles”, que està aprofitant els espais de la Mutua Metal•lúrgica com a escenari, està basada en la dilatada experiència hospitalària de l’escriptor i guionista Albert Espinosa, que, durant la seva infància i adolescència, va passar més de deu anys ingressat en hospitals. Aquella etapa, viscuda sense ni una gota de dramatisme, la porta ara per primera vegada a la televisió amb la història de sis nens i nenes que per diferents malalties han de passar uns mesos fent de les parets de l’hospital el seu univers quotidià.

Espinosa considera que “Polseres vermelles” aborda la vida a un hospital “d’una manera molt diferent” a com ho fan la major part de les sèries d’hospitals. “Normalment els protagonistes són els metges i els pacients van canviant. Aquí els protagonistes són els pacients infantils i són els metges els que passen”, ha declarat Espinosa, que ha volgut atorgar protagonisme a zeladors, auxiliars, mestres i pallassos d’hospital, perquè els malalts els veuen “més que als metges”.

Cares noves

El Lleó (Àlex Monner), el Jordi (Igor Szapakowski), la Cristina (Joana Vilapuig), el Roc (Nil Cardoner), l’Ignasi (Mikel Iglesias) i el Toni (Marc Balaguer) són els protagonistes absoluts de la història, cares noves que, en la majoria dels casos, debuten amb aquesta sèrie a la televisió i amb els quals Espinosa i Freixas han treballat abans en el repartiment del llargmetratge “Herois”. El rodatge està previst que finalitzi a finals del mes de novembre i TV3 té previst emetre la sèrie dins la nova temporada 2011.

Una obra de Josep Llimona al cementiri | Aj. Arenys de Mar

L’Ajuntament d’Arenys de Mar ha tramitat l’adhesió del Cementiri de Sinera a la xarxa de cementiris significatius d’Europa, l’ASCE, una associació que aplega tots aquells cementiris amb trets característics que els fan únics. Aquest és el primer pas que ha fet l’Ajuntament arenyenc en el sentit de recuperar i museitzar el cementiri del municipi.

Cementiri-museu

Cal recordar que el cementiri d’Arenys de Mar, que Salvador Espriu va convertir en mite literari amb l’obra poètica Cementiri de Sinera, té a més diferents obres d’art que el converteixen en un veritable museu a l’aire lliure. En aquest sentit, segons informa el consistori arenyenc, “formar part d’aquesta associació permetrà que sigui més conegut en l’àmbit europeu i compartir experiències amb altres municipis, així com poder engegar treballs conjunts“.

Regidoria de Cementiri

Aquest és el primer pas que ha fet l’Ajuntament arenyenc en el sentit de recuperar i museitzar “una joia” que té el municipi i que, segons el consistori, “cal promoure, tant a la mateixa vila com a l’exterior“. Per fer-ho, s’ha creat una comissió integrada per tècnics de les diferents àrees que actuen al cementiri i que coordina la Regidoria de Salut Pública i Consum, que a partit d’ara ha passat a anomenar-se, també, Regidoria de Salut Pública, Consum i Cementiri.

Cartell: Festa Major 'Fes-te amb Andorra'

Aquest divendres 23 de juliol, a les 9 del vespre, la cònsol major d’Andorra la Vella, Maria Rosa Ferrer Obiol, i l’alcalde de Sant Pol de Mar, Manuel Mombiela, signaran l’agermanament d’ambdues poblacions en el transcurs de la Festa Major 2010 “Fes-te amb Andorra”.

Sens dubte, el vincle entre els geganters de Sant Pol de Mar i els d’Andorra la Vella, dues entitats que enguany celebren el seu 25 aniversari, ha sabut encomanar als seus veïns i a les màximes autoritats locals la necessitat de l’agermanament que es farà efectiu aquest divendres.

Pregó andorrà

Poc després de la signatura, la Cònsol Major, serà l’encarregada d’iniciar la Festa Major de Sant Pol, on hi serà present la cultura andorrana, participant del tradicional pregó des de la balconada consistorial.

Foto: Inauguració de la mostra | Aj.Pineda

La Sala Municipal d’Exposicions de Pineda de Mar acollirà del 17 de juliol al 22 d’agost la mostra “Avelino Pi. Fotografia de l’esport“. Aquest divendres al migdia s’ha inaugurat l’exposició amb la presència del mateix Avelino Pi, un dels pioners de la fotografia esportiva a l’Estat Espanyol.

“L’esport és com la vida”, assegura Pi. I sap de què parla: fa gairebé quaranta anys que fotografia esdeveniments esportius de tota mena, en totes les disciplines. Ha viscut centenars de victòries i derrotes; ha gaudit de la Pau Olímpica i ha vist com es trencava; ha conegut les grans figures i s’ha barrejat amb les persones anònimes que observen la glòria des de la barrera

Càmeres inusuals

Els professionals i els aficionats a la fotografia se sorprendran davant del mètode de treball d’Avelino Pi i les eines que ha fet servir, sempre ha buscat la qualitat per damunt de tot. La nitidesa i l’essència de la competició, el moment elemental de la superació i l’esforç. Aquest propòsit l’ha impulsat a utilitzar càmeres de formats inusuals amb l’afany d’obtenir resultats òptims, innovadors i espectaculars. Per això grans marques de prestigi, mitjans de comunicació i també patrocinadors i institucions han volgut participar de les seves obres. Així doncs, ha treballat per a La Vanguardia, Lacoste, Adidas i Kodak. També ha col·laborat amb les federacions catalana i espanyola de tennis, la Federació de Golf, el Consorci per a l’Organització del Desè Campionat Mundial de Natació Barcelona 2003 i la candidatura olímpica de Madrid 2012.

Grans moments esportius

L’exposició retrospectiva “Avelino Pi. Fotografia de l’esport” és també un recorregut enèrgic pels grans moments de l’esport de les quatre últimes dècades. S’hi poden resseguir les grans figures internacionals que han marcat època, com si es tractés d’un “saló de la fama” d’instants decisius. Igualment, és una ocasió immillorable per fer repàs dels esportistes espanyols que han fet créixer l’esport estatal i l’han situat al món. Durant aquests anys la competició ha canviat, i també la relació dels esportistes amb el públic i els aficionats. L’esport ha esdevingut un fenomen de masses i, en aquest període de modernització, l’objectiu d’Avelino Pi ha estat atent per deixar constància de les transformacions. D’altra banda, mai no ha descuidat les emocions, la naturalesa íntima de l’esport, les espurnes d’èxit i la reacció de la derrota, més enllà de les cares conegudes i l’evolució de les estètiques. Precisament per això, les imatges d’Avelino Pi aconsegueixen superar totes les fronteres d’espai i de temps per convertir-se en un reflex de la condició humana. La nitidesa de la seva mirada transcendeix la importància d’una final olímpica, del partit clau o d’aquell “punt de partida” inoblidable, i esdevé una autèntica celebració de l’esport.

Avelino Pi

La seva carrera va començar pròpiament als Jocs Olímpics de Munic de l’any 1972. Des d’aleshores ha estat testimoni d’unes altres cinc trobades olímpiques, d’estiu i d’hivern: Sarajevo, Los Angeles, Barcelona, Sydney i Atenes. Aquesta trajectòria li ha permès plasmar els canvis en el món de l’esport i també els personatges principals que han donat entitat i continuïtat al moviment olímpic al llarg dels darrers trenta-cinc anys. Fins i tot va arribar a ser fotògraf oficial del Comitè Olímpic Internacional durant els anys vuitanta. Ara bé, la seva experiència no se circumscriu als Jocs Olímpics: de fet, hi ha pocs esports que hagin quedat fora de la mirada d’Avelino Pi. La seva obra és extensa i variada, i comprèn des del tennis, la vela, el futbol i el golf fins al motociclisme i l’automobilisme.

Dates i horaris

Del 17 de juliol al 22 d’agost de 2010
Sala Municipal d’Exposicions
Plaça de Catalunya, 1
Pineda de Mar
Horari:
De dimarts a divendres, de 18 a 21 h
Dissabtes i festius, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h
Dilluns laborables, tancat
Visites guiades:
Del 20 al 23 i del 27 al 30 de juliol, de 10 a 14 h

Foto: Accés a la Fundació Palau

La Fundació Palau ha obtingut per primera vegada el segell de qualitat SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació), un projecte que cerca la qualitat turística. Aquest distintiu promogut per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç i Navegació, dins de la província de Barcelona, el coordina i gestiona el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme dins l’àmbit de la destinació Costa de Barcelona-Maresme.

A l’edició 2010, han optat un centenar d’empreses de la destinació Costa de Barcelona-Maresme. Finalment, 74 han superat l’extens protocol de requeriments. Del total d’empreses que han concorregut, 61 ja l’havien aconseguit en anys anteriors i, per tant, l’han renovat; i 13 s’han incorporat per primera vegada a aquest projecte.

Nous distintius SICTED:

Hotel Monteplaya (Malgrat de Mar
Hotel Stella & Spa (Pineda de Mar)
Hotel Montpalau (Pineda de Mar)
Silence Spa (Calella)
Càmping Roca Grossa (Calella)
Fundació Palau (Caldes d’Estrac)
Banys Termals de Caldes d’Estrac (Caldes d’Estrac)
Jalpí Aventura (Arenys de Munt)
Museu – Arxiu de Llavaneres (Sant Andreu de Llavaneres)
Oficina de turisme de Mataró (Mataró)
Platja de Varador (Mataró)
Consorci de Promoció Turística del Maresme (Mataró)
Casa de Colònies La Conreria (Tiana)