Més de 700 mossos d’esquadra i desenes de mitjans de comunicació van participar a la macro-operació contra els tallers il·legals de les màfies xineses a Mataró. Dos dies després resulta que la majoria dels tallers investigats eren legals i tenien tots els permisos en regla.

Tot una mica sospitós. A mi en fa olor a publicitat o actuar per actuar de cara a la galeria per part de la Conselleria d’Interior i els mossos. De bones fonts tinc la informació de que fins i tot els mateixos inspectors dels mossos feien trucades a la premsa i televisió per a comunicar el proper taller on anirien a actuar.

Tant perillosos eren per a destinar més de 700 agents de policia i desenes de vehicles per a que 48 hores després tots els acusats estiguin en llibertat amb i sense càrrecs ?  Tanta mobilització mediàtica per tot això ?

No sé quines eren les intencions de la Conselleria però tot fa pudor a rentat de cara d’un cos policial que darrerament només eren coneguts per notícies no del tot bones. Espero que darrera d’aquesta operació segueixin investigant i vagin estirant de la corda fins arribar a  les grans marques que donen feina als tallers il·legals, que son els responsables finals de tot.

Si, per què no tot el que es fa als taller xinesos es ven a les seves botigues de qualitat discutible, sinó que molts d’aquests orientals que ara s’han quedat sense feina, eren ciutadans legals que treballaven a tallers legals i per a marques nacionals molt conegudes que trobem a la majoria del centres comercials.
Però tot això no us resulta una mica familiar ?  Moltes persones del nostre país han treballat, anys enrere, en tallers d’aquest estil però regentats per persones d’aquí. Molts d’aquests tallers treballaven per a les grans marques catalanes de l’època.

Tot s’ha tornat a repetir però amb diferents actors.

Ara si fas un volt per Mataró et trobaràs desenes de xinesos voltant pels carrers sense saber que fer. Molts s’han quedat sense feina i sense lloc on passar la nit. L’Ajuntament diu que no estava avisat i s’han vist desbordats els seus serveis socials.

Qui diu la veritat en tot aquest afer ?  No ho sabrem mai, sobretot si les declaracions estan fetes pels nostres polítics.

Penso que no cal organitzar tot aquest circ, sobretot si no saben quines conseqüències tindrà a posteriori. Ara que passarà ?  Qui serà el responsable de tancar tallers legals ? Qui assumirà el cost de no produir mentre romanguin tancats els tallers ?

Com sempre, les errades fetes pels nostres polítics les pagarem entre tots, com bon ciutadans.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Pobra i trista manifestació anticatalanista a Maó. Les armes dels repressors i dels colonitzadors s'han anat fent més subtils cada vegada fins arribar a confondre els termes, tal com tot el recull d'entitats que van convocar la manifestació anticatalanista disfressada de petició de llibertat de dijous passat a Maó deixa ben clar. La lògica però, va donar els resultats lògics: un fiasco en el resultat d'una acció que enlloc de ser en positiu i per algun objectiu bo per a la majoria, provenia d'un ressabi de pocs cap a la majoria. Resultat doncs, zero.

Tal com afirma molt encertadament l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i en relació a un article al meu entendre molt dissortat i ple de ràbia i d'odi que no té altra justificació que la del fet xenòfob, publicat per Victoria Prego a El Mundo el dia 19 d'abril passat (encara que molt bo pel que diu i pel com precisa el que diu), ja fa més de dos anys que es veu a venir que les coses aniran per on diu el redactat d'aquest article. I si és així el resultat final de tot el procés haurà estat negatiu per a Catalunya. Però podria ser ben bé que la mentalitat dominant a Espanya –centralista, uniformitzadora i a la qual la diferència catalana sempre ha irritat especialment– no en tingui prou amb això i decidís que ara és el moment d’acabar amb aquesta estranya circumstància lingüística, cultural, política i de mentalitat que és Catalunya, i també del país com a nació diferent de l'espanyola o castellana.

Això passaria per accentuar el mal tracte econòmic que rep Catalunya, per fer encara més que en aquests moments més políticament provincial la Generalitat; per dificultar la política d’integració al nostre país de la immigració i d'adaptació i comprensió cultural d'aquesta. Però també, i molt especialment, per posar en marxa una política d’ofec del català com a llengua que agrada a molts dels nouvinguts, que es posiciona i que és utilitzada per moltes persones cada dia. I aquest avanç i normalitat, que té la base en l'escolarització i en la immersió lingüística en català, és el que no suporta, de cap manera, la caverna.