Últimament, amor, ningú em truca.
He buscat el meu nom a la guia. Estic –fixa't bé- en la quarta columna de la pàgina tres-cents quaranta-cinc: GARRIDO, Juan José.
Tres mil·límetres més abaix he ensopegat amb tu: GARRIGAS, Marta. No et conec de res però m'ha semblat veure en aquesta proximitat la mà del destí.
He marcat intrigat el teu número. No he sabut què respondre al teu “digui'm”: Em sap greu. Tan sols estava comprovant –de vegades és tan equívoca- la realitat.
He mirat l'adreça i vius dos carrers més amunt; segons la bústia del teu portal en un tercer lluminós.
No m'ha quedat més remei – ho has de comprendre- que assetjar-te: amagar-me en el bar de davant fins a memoritzar-te; esperar en el replà fins a enamorar-me. El teu marit – t’has de convèncer: aquest mateix matí t'ha fet un petó tan neutre...- et vol menys que a mi la meva esposa.
Al tornar a casa ha sonat per fi el telèfon: GARMA, Claudia. Tan sols –s'ha disculpat- volia comprovar la realitat: últimament ningú li truca.
Li he assegurat –no et preocupis- que ets la dona de la meva vida. Oh... Per tres mil·límetres...! –ha dit i ha penjat. Semblava enfadada: segur que havia vist a l'alfabet l’inconfusible dard de Cupido.
Què tonta!
per Aster Navas