dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Aigües que van a la mar

Quan arribo per primer cop a una ciutat, i
faig els itineraris de tot “bon turista”, sempre acostumo a deixar-me, ja sigui
per preferències o prejudicis, la visita al museu d'Història. Cal dir, però,
que això ha canviat.

La raó és perquè a vegades passa, i quan passa
és magnífic, que certs artistes aconsegueixen transmitir-nos la fascinació per
alguna cosa, com seria el cas de José Luís García.

 Aquest
director de cinema va quedar atrapat i fascinat per la vida i obra del soldat i
pintor argentí, Cándido López, qui va deixar constància visual de la guerra de
la Triple Aliança (1865-70). Una guerra que va ser cruel i genocida com totes,
però d'ella no s'en parla als llibres d'història (en cap dels continents). Això
deixaria clar els defectes de la suposada 
imparcialitat i objectivitat històrica… Malgrat això, i per sort, molts
cops són les arts plàstiques, la literatura i el cinema les què acompleixen
aquesta tasca. Aquest seria el cas de Cándido López, primer, i de José Luís
García, desprès, amb la seva pel·lícula Cándido López, los campos de batalla.

 Tenint
com a guia els quadres de Cándido, qui a més de pintar també va lluitar, José
Luís García inicia un recorregut que el portarà fins al Paraguai. Doncs va ser
aquest petit país l'atacat per l'exèrcit de la triple aliança formada per l'Imperi
del Brasil, Argentina i Uruguai. Una guerra aparentment provocada pels interessos
comercials d'Anglaterra i les ànsies imperialistes del president paraguaià. I
que tot plegat que va suposar un dels episodis més amargs i desconeguts del
continent.

Cándido López va rebre un tret a la mà i va
abandonar el front abans d'acabar la guerra. Per tant, no va poder pintar el
final perquè, com es diu a la pel·lícula, “només els morts veuen la fi de la
guerra”. Per això, més d'un segle desprès, José Luís García arriba amb la seva camera
fins al 1870, fins a la derrota del Paraguai.

*- Aigües que van a la mar és el significat de Paraguai, del Guaraní.

per Francesca Viana

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris