Albert Pérez

albertperezAlbert Pérez és poeta, historiador de l’art i, ara, s’està formant en el camp de la filosofia. Col·laborador, des dels seus inicis, de la revista Sísifo, està estudiant alemany per a entendre millor les obres dels grans filòsofs europeus. Estem, doncs, davant d’un noi jove, privilegiat, que utilitza la seva memòria infinita per a satisfer totes les curiositats que té, per força, algú amb una intel·ligència admirable, des de tots els punts de vista.



- A què es dedica professionalment?
Estic acabant la carrera d’història de l’art i aquest any he començat la de filosofia.

- I què li agrada més de la seva feina?
Aprendre i seguir coneixent gent interessant. 

- I menys?
Haver d’aguantar per la força certs profes i certs companys de classe.

- Però la seva afecció, en realitat, és...
La meteorologia. 

- Com a persona, com es definiria?
No crec en la unicitat de la personalitat, del jo; per tant no em puc definir perquè “jo” sóc molts “jos”. Però no ens enganyem, sóc com la resta de la gent: envejós, rencorós, mentider, etc. Però també bona persona en general. 

- Llibre, pel·lícula i música preferida?
“El árbol de la ciencia” de Pío Baroja com a llibre; com a film “Europa” de Lars Von Trier i com a música preferida el heavy en general (ara escolto sobre tot Rammstein i Lacrimosa). 

- L’esport que li agrada més és...
El futbol sens dubte. 

- Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
Legalitzaria totes les drogues, des de la cocaïna fins al formatge. 

- I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
Ni vull ser milionari ni vull pensar en què em gastaria els diners. Seria terrible si fos milionari. 

- Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
Els camps de concentració nazis. 

- Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Diré en Pedro Cantoral, matemàtic, savi i gran persona. 

- En una amistat què és el que valora més?
La confiança. 

- I en una parella?
També la confiança. 

- Per què li agrada viure al Maresme?
No és que m’agradi en particular, és el lloc on vaig néixer i per tant hi ha arrels, encara que jo entre setmana visc a Girona. 

- I què hi troba a faltar?
Més aviat hi “trobo a sobrar” certa gent que, aprofitant-se del poder, han actuat de manera nazi i caciquista. Aquests personatges sinistres són del PP (encara que això no hi té res a veure), de Pineda i en tinc proves dels seus intents de posar en pràctica el caciquisme.

per Albert Lladó

← Torna a l’hemeroteca