Albert Pérez és poeta, historiador de l’art i, ara,
s’està formant en el camp de la filosofia. Col·laborador, des dels seus inicis,
de la revista Sísifo, està estudiant alemany per a entendre millor les obres
dels grans filòsofs europeus. Estem, doncs, davant d’un noi jove, privilegiat,
que utilitza la seva memòria infinita per a satisfer totes les curiositats que
té, per força, algú amb una intel·ligència admirable, des de tots els punts de
vista.
- A què es dedica professionalment?
Estic acabant la carrera d’història de l’art i
aquest any he començat la de filosofia.
- I què li agrada més de la seva feina?
Aprendre i seguir coneixent gent interessant.
- I menys?
Haver d’aguantar per la força certs profes i
certs companys de classe.
- Però la seva afecció, en realitat, és...
La meteorologia.
- Com a persona, com es definiria?
No crec en la unicitat de la personalitat, del
jo; per tant no em puc definir perquè “jo” sóc molts “jos”. Però no ens
enganyem, sóc com la resta de la gent: envejós, rencorós, mentider, etc. Però
també bona persona en general.
- Llibre, pel·lícula i música preferida?
“El árbol de la ciencia” de Pío Baroja com a
llibre; com a film “Europa” de Lars Von Trier i com a música preferida el heavy
en general (ara escolto sobre tot Rammstein i Lacrimosa).
- L’esport que li agrada més és...
El futbol sens dubte.
- Si tingués poder polític, què seria el primer
que canviaria?
Legalitzaria totes les drogues, des de la
cocaïna fins al formatge.
- I si fos milionari, en què es gastaria els
diners?
Ni vull ser milionari ni vull pensar en què em
gastaria els diners. Seria terrible si fos milionari.
- Un fet històric que l’hagi impressionat
especialment?
Els camps de concentració nazis.
- Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Diré en Pedro Cantoral, matemàtic, savi i gran
persona.
- En una amistat què és el que valora més?
La confiança.
- I en una parella?
També la confiança.
- Per què li agrada viure al Maresme?
No és que m’agradi en particular, és el lloc
on vaig néixer i per tant hi ha arrels, encara que jo entre setmana visc a
Girona.
- I què hi troba a faltar?
Més aviat hi “trobo a sobrar” certa gent que,
aprofitant-se del poder, han actuat de manera nazi i caciquista. Aquests
personatges sinistres són del PP (encara que això no hi té res a veure), de
Pineda i en tinc proves dels seus intents de posar en pràctica el caciquisme.