dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Butxaques

Maleïda roba, Natàlia. Ara, a l’obrir l’armari, tinc la
sensació d’enfrontar-me a un perill tàcit, a una mina antipersona.

Mai hauria imaginat que els racons amagats de les jaquetes,
dels abrics, dels pantalons ocultessin armes tan refinades.

Ho havia, la
Natàlia, superat tan bé: el desamor, el divorci, la guerra
per la custòdia, la solitud desconcertant de l’apartament. Quatre anys
oblidant-te, esquivant la nostàlgia, esborrant-te del disc dur.

Mai hauria d’haver-me posat aquella parca, la marinera; ja
saps, aquella vella tres quarts blava fosc. Però, aquest hivern, tresor, és
molt cru i la pensió que us passo no em deixa renovar el meu vestuari.

Va ésser enfront del mirall; al guardar la cartera -amb una
mà ja en la porta, amb un peu gairebé en el llindar- quan vaig ensopegar en la
seva butxaca interior amb les entrades: el cinema Rex, la piga torrada del teu
coll intermitent sota la bufanda.

 “Fills d’un déu
menor”, Fila 7, 20:30.

L’he llogat en un videoclub. M’ha desil·lusionat: li ha passat
el que a nosaltres, no va resistir el pas del temps.


per Aster Navas | traducció: Judith Ramentol

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris