El laberint de Del Toro

A El laberinto del Fauno la història transcorre quan fa cinc anys que ha acabat la guerra civil espanyola. Carmen (Ariadna Gil), una dona embarassada, i la seva filla Ofelia (Ivana Baquero) es desplaçaran fins un molí en plena muntanya on viu el marit i padrastre d’elles, un militar feixista amb els seu grup d’homes, el capità Vidal (Sergi López), que s’encarrega de combatre i aniquilar els maquis que encara resisteixen. La nena, que llegeix molts contes de fades, es troba un món fantàstic quan descobreix un laberint a prop del molí. Un faune li explica que ella és una princesa del regne però que per tornar al seu món haurà de passar tres probes.

Aquest és l’argument que ens proposen al començament de la pel·lícula. Poc a poc veurem la duresa de viure perseguit pel règim franquista: les tortures (només veurem el resultat final d’elles), el racionament del menjar, la por de parlar de segons quins temes, etc. Veurem com el matrimoni de Carmen amb el capità és per interès per les dues parts i les conseqüències que comporta finalment. I viurem, també, a com afecta aquest matrimoni a la jove protagonista ja que ella no sent cap simpatia per ell.

El film té grans actuacions però cal destacar per sobre de les altres la de Sergi López que borda el paper del capità dotant-lo de molta cruesa, sense tenir cap tipus escrúpols a l’hora de tractar amb els presos i sent una persona seria i seca amb el tracte amb la gent, recordant-nos a personatges de la magnitud del general nazi Amon Goeth de La lista de Schindler. S’ha de reconèixer a més el gran esforç que comporta perdre l’accent català tant tancat que té l’actor i que poquíssimes vegades es nota.

La gent que hi vagi  a veure-la que no s’esperi una pel·lícula on abundi el fantàstic més aviat al contrari. La fantasia ens serveix per fugir de la tensió i l’horror que es va acumulant en el film, cosa que s’agraeix. Guillermo Del Toro aconsegueix fer-nos sentir alguna cosa. De segur que ningú sortirà decebut del cinema.

per Isaac Corberó



← Torna a l’hemeroteca