dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El laberint de Del Toro

A El laberinto del Fauno la història transcorre quan fa cinc
anys que ha acabat la guerra civil espanyola. Carmen (Ariadna Gil), una dona
embarassada, i la seva filla Ofelia (Ivana Baquero) es desplaçaran fins un molí
en plena muntanya on viu el marit i padrastre d’elles, un militar feixista amb els
seu grup d’homes, el capità Vidal (Sergi López), que s’encarrega de combatre i
aniquilar els maquis que encara resisteixen. La nena, que llegeix molts contes
de fades, es troba un món fantàstic quan descobreix un laberint a prop del
molí. Un faune li explica que ella és una princesa del regne però que per
tornar al seu món haurà de passar tres probes.

Aquest és l’argument que ens proposen al començament de la
pel·lícula. Poc a poc veurem la duresa de viure perseguit pel règim franquista:
les tortures (només veurem el resultat final d’elles), el racionament del
menjar, la por de parlar de segons quins temes, etc. Veurem com el matrimoni de
Carmen amb el capità és per interès per les dues parts i les conseqüències que
comporta finalment. I viurem, també, a com afecta aquest matrimoni a la jove
protagonista ja que ella no sent cap simpatia per ell.

El film té grans actuacions però cal destacar per sobre de
les altres la de Sergi López que borda el paper del capità dotant-lo de molta
cruesa, sense tenir cap tipus escrúpols a l’hora de tractar amb els presos i
sent una persona seria i seca amb el tracte amb la gent, recordant-nos a
personatges de la magnitud del general nazi Amon Goeth de La lista de Schindler.
S’ha de reconèixer a més el gran esforç que comporta perdre l’accent català
tant tancat que té l’actor i que poquíssimes vegades es nota.

La gent que hi vagi  a
veure-la que no s’esperi una pel·lícula on abundi el fantàstic més aviat al
contrari. La fantasia ens serveix per fugir de la tensió i l’horror que es va
acumulant en el film, cosa que s’agraeix. Guillermo Del Toro aconsegueix
fer-nos sentir alguna cosa. De segur que ningú sortirà decebut del cinema.


per Isaac Corberó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris