Fe de vida

En aquest món –creguin-me- hi ha llocs increïbles. Possiblement el més increïble de tots sigui el Registre Civil.

Ahir mateix em vaig passar per allà cercant- amb alguns dubtes- la meva fe de vida. Una funcionària molt amable m’ha certificat en un foli sèpia que li consta que sí, que juraria que un servidor està viu; molt desmillorat però viu. Bé, que ella posaria la mà en el foc.
Mentre estampava la capçalera vaig pensar que si jo estigués en el seu lloc em sentiria desbordat: abans de mi havia assegurat per escrit a una dona que el seu marit estava mort. Que no li donés més voltes; que des d’aquest moment no contés amb ell per a baixar-li les escombraries.

Al sortir vaig coincidir  amb la vídua a l’ascensor. Jo em sentia tan vital i ella... tan alliberada.

Ho han d’entendre.

per Aster Navas



← Torna a l’hemeroteca