Tres períodes electorals i un referèndum, amb les seves respectives campanyes i pre-campanyes donen per a molt. Durant aquest darrer trienni ens han promès de tot. Podríem fer una petita repassada per veure com el President del Govern espanyol pensava donar suport a la proposta d’Estatut que el Parlament de Catalunya aprovés, com el Sr. Mas prometia xecs gairebé per a tot (habitatge, educació …) o com el Sr. Montilla ens oferia, entre d’altres coses, caixes senceres d’audífons. El darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), dirigit pel professor Gabriel Colomé, mostra, per primera vegada, com el tercer problema que la ciutadania ressalta és la seva insatisfacció envers la política i els polítics. Només el superen la preocupació per l’habitatge i la immigració.
I ara, tornem-hi. El maig, tots els catalans, i, evidentment, els maresmencs, haurem de tornar a anar a votar en les eleccions municipals. Tornarem a tenir promeses a sobre la taula, ens ompliran de nou de voluntats i amabilitats. És una realitat, fins i tot per la classe política del nostre País que, la manca de mobilització d’una part significativa de la ciutadania, respon a la indiferència en les propostes dels partits, però també al fet que, res del que se’ns promet, acaba variant la qüotidianitat; les dificultats per arribar a final de mes, la pujada de les hipoteques, les dificultats d’emancipar-se, la impossibilitat de trobar una feina estable… i un llarg etcètera. No obstant, caldria que, tot i la evident insatisfacció per la política, féssim, entre tots, un esforç. És a dir, no podem esperar que els nostres actuals representants ens tornin la il·lusió i l'interès per la cosa comuna, però si que podem col·laborar des de cadascun dels nostres àmbits a dibuixar un futur col·lectiu més il·lusionador i esperançador. La nostra insatisfacció no és causa del sistema democràtic de dret, sinó de la manca de savoir faire de les èlits polítiques.
Les properes eleccions, de caràcter municipal, ens ofereixen a tots una visió diferent i més amable que les anteriors. Sovint coneixem la majoria de candidats que es presenten a la alcaldia del nostre municipi i, qui més qui menys, té més possibilitats de fer-los rendir comptes. És més, el ciutadà té recursos per poder valorar si el que se’ns està venent és factible, possible, probable o inversemblant. Ningú creurà propostes faraòniques o projectes amb pretensions desorbitades. No ens deixem seduïr amb bones paraules, però no deixem que el nostre cansament electoral perjudiqui la representació a la nostra comarca. En qualsevol cas, penalitzem aquells que ens han decebut. I al maig, tornem-hi.
per Roger Fradera