dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’edat daurada de les telesèries

Us recordeu de sèries dels 80 com V, El equipo A, Macgyver, El
coche fantástico
, A cor obert, Corrupción en Miami, Canción triste de Hill
Street
, El gran héroe americano, Fama, Cheers, M.A.S.H., Verano Azul,  i acabant de rematar la dècada, l’aparició
dels magnífics Los Simpsons,   l’any 1989.
Algunes d’elles ens podia entusiasmar més o menys però el que és indubtable és
que han marcat la nostra infància. Llavors vivíem l’època daurada de la ficció
televisiva.

Amb l’arribada de la nova dècada tot
semblava indicar que tot seria oli en un llum però no va ser exactament així.
Van ser anys no gaire bons, hi havia una sequera d’idees molt gran, excepte per
la estranya i sorprenent Twin Peaks que va tenir a tot el mòn enganxat a la
pantalla per saber qui va matar Laura Palmer, i per la acaparadora d’audiències
Expediente X una nova manera de fer ficció a la tele, amb un llenguatge molt
més intel·ligent, amb intrigues noves i temes poc vistos. Llavors poc a poc varem
anar veient com apareixien sèries que sobresortien de la resta com Friends,
Frasier, El príncipe de Bel Air, Cosas de casa, Urgencias, Periodistas i els
últims anys Ally McBeal, Los Soprano, Buffy cazavampiros, Hospital central,  etc. La resta va passar sense pena ni gloria.

Ara que
portem mitja dècada de principis de segle, podem tornar a parlar d’una altra
època daurada televisiva. S’ha de tenir en compte que han ajudat molt els
canals digitals, i ara aquí Espanya, amb Cuatro que, ha apostat brutalment per
les sèries de més èxit als EEUU. Tenim on escollir: C.S.I, que va obrir la
dècada, Perdidos, House, Smallville, Las Vegas, Nip/Tuck, 24, Anatomía de Grey,
Prision break, Mujeres desesperadas, Alias, Medium, Crossing Jordan, A dos
metros bajo tierra
i així un llarg llistat. Esperem que això no acabi aquí.


per Isaac Corberó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris