Més ous, més cistells

Des de fa deu anys exactament, Mataró publica semestralment un Informe de Conjuntura Sòcio-econòmica. Això permet, si fem una mica de números, analitzar quina ha estat la tendència de la ciutat, extreure'n algunes conclusions i, especialment, observar quines decisions estratègiques cal fer per aprofitar o per variar alguna d'aquestes tendències. Els primers resultats que surten són espectaculars: hi ha un 31% més d'assalariats, el nombre més gran de persones ocupades que ha tingut mai la ciutat, encara que tenim l'atur per damunt de la mitjana catalana. Però l'ocupació crea ocupació. En el nombre d'empreses, el saldo ens dóna un 22% d'increment. Curiosament, però, en aquests anys hem tingut notícia del tancament de moltes indústries a la capital del Maresme, especialment en el sector tèxtil, i més concretament en el subsector del gènere de punt, on ens havíem posicionat des de la industrailiztació fins la crisi del 73 i que ha perdut la meitat del pes. Però el cert és que s'han creat empreses i força llocs de treball. D'on?

Certament, la construcció i els seus afins (instal·ladors, etc...) representen un bon grup. És obvi, la ciutat ha desenvolupat en aquests deu anys bona part del Pla General que va aprovar justament aleshores. Però aquest no és l'únic sector: creix l'epígraf de les "altres activitats", amb una forta tendència, que ha dooblat el seu pes al conjunt de l'economia local, i creix el sector serveis, sector que inclou les activitats auxiliars que abans incloïen les indústries tradicionals. En fi, la redistribució de sectors, amb una tendència general a l'alça del conjunt, permet afirmar que hem fet bé el pas de tenir tots els ous en un mateix cistell (el de la insdústria tèxtil) en disposar de més ous i de més cistells. Era el principal objectiu a assolir.

Ara, òbviament, hi ha altres núvols: la necessitat d'innovar en tots i cada un dels sectors, d'assolir un producte el valor afegit del qual sigui localitzat a les nostres empreses. Millor formació, més unitat d'acció dels agents econòmics i socials, més relació entre els diferents emprenedors, més recerca, més internacionalització. I tot això, és clar, és més senzill partint d'aquestes dades que des d'un panorama de recessió. Però no podem perdre temps, aquest seria el principal risc. No fos cas que ens robessin els cistells. I els ous.

per Ramon Bassas



← Torna a l’hemeroteca