dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ni carn ni peix

De sobres saps, cel, que vaig ser engendrat en el cotxe llit
del TALGO Madrid- La
Corunya: t’he explicat centenars de vegades, tresor, que en
l’instant que aquell avantatjat espermatozoide va driblar als seus congèneres i
va perforar l’òvul, la primera meitat d’aquell tren arribava a la localitat
de Benavente però el seu furgó de cua seguia en el terme
municipal de Revellinos.

Saps també com aquesta anècdota, aquest fet tan accidental, ha marcat el meu
–nostra- existència: donar-me a escollir entre platja o muntanya, dreta o
esquerra, dièsel o gasolina és plantejar-me un dubte existencial irresoluble.

Per a mi –comprèn-lo, vida- no existeixen les certeses: torno una i mil vegades
sobre els meus passos per a cerciorar-me d’haver apagat les llums, d’haver
tancat la porta…

La vida diària em col·loca en un continu dilema. La última vegada que vaig
baixar al Sabeco vas haver de rescatar-me: llet sencera o desnatada.
No puc, ho saps, menjar fora de casa: un menú del dia és per a mi un jeroglífic
irresoluble; trigo segles en decantar-me per la pasta, els macarrons o els cigrons i per a quan el pacient cambrer em
porta el plat escollit m’assalta la certesa absoluta d’haver-me equivocat.

Mentre em dono compte que –i encara, amor, no sé si he de demanar negre o
rosat…- que el bullit de cigrons, el filet rus, el lluç a la romana i la carn guisada lluiten a
la meva ment per a convertir-se en segon plat.

Renuncio a les postres i arribo a el carrer exhaust.

Ahir mateix -adona’t, carinyo- em vaig quedar bloquejat en una andana del metro.
A punt vaig estar de no arribar a la superfície: després de penoses reflexions
vaig optar per les escales mecàniques davant de les convencionals. Vaig entrar
en una cafeteria amb l’ànim de sufocar tanta incertesa amb un poc d’aigua i
vaig sortir -freda o del temps?- encara més angoixat.

La meva vida, ho saps, és un laberint: no quina bifurcació és l'encertada; on
està la sortida d’aquest Dèdal

I encara –ella o jo, tu decideixes!- em poses, amor, en aquesta disjuntiva…?
insofrible.


per Aster Navas

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris