dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Òscar Batet

oscarbatet
Òscar Batet, director del Diari Mataró, és un
home alt, ros, fort, i d’aspecte rígid. Com tots ho fem, només és una postura
davant de la vida. Un màscara. És una manera de mostrar que té les idees
clares, que sap el que diu, i que està convençut fins al final del que defensa.
Tot i així, quan la conversa va avançant, va abandonant aquesta rigidesa i
apareix un home sensible, amb veritable sentit estètic, i amb una clara debilitat
per a la música. També s’apassiona per la pintura, la fotografia i la resta
d’expressions artístiques. Aquest any és el cinquè aniversari del seu portal
informatiu que va ser el primer en sortir al Maresme.


-Diari Mataró és el primer diari digital que
va sortir al Maresme. Com va sorgir la idea de fer un diari digital a Mataró?

Doncs, de veure el buit d’informació que hi
havia dins la xarxa. Si algú volia cercar informació de Mataró i el Maresme
només ho podia fer des dels portals dels Ajuntaments (els que en tenien) i res
més. Per això em vaig decidir a crear-ne un, i fins avui encara funcionem.


-Com ha evolucionat el diari en aquests cinc
anys?

Doncs, hem anat evolucionant molt lentament.
Poc a poc han anat sortint altres portals aprofitant les infrastructures periodístiques
que tenien de publicacions setmanals. És llavors quan nosaltres els hem fet
nosa, per així poder ocupar el nostre lloc. N’ hi ha un que s’autoanomena “El
diari digital de Mataró i el Maresme”, com si els demés no existíssim i ells fossin
els únics. És difícil evolucionar, sí. Nosaltres ho fem amb molt sacrifici i a
base de incloure entrevistes interessants i forces continguts que tinguin un
interès per Mataró i la comarca.


-La línia editorial del diari apunta al
catalanisme i al independentisme. Què li diria a qui afirma que la premsa ha de
ser políticament objectiva?

Bé, això de la línia editorial és un dir, si
ho dius pels articles que escric jo mateix a la secció “Amb el dit a l’ull” no són
la línia editorial de DIARI MATARÓ, simplement és una secció d’opinió lliure,
sense cap mena de condicionament. Darrerament els articles que hi ha són
escrits per mi, encara que moltes vegades s’han publicat articles d’opinió que
no he estat jo. La línia editorial del portal la traça els contingut que es
posen: notícies, entrevistes, articles d’opinió, documents històrics, etc…
Aquest portal jo el vaig concebre per què fos un lloc d’opinió per a totes
aquelles persones que accepten la diversitat d’opinió dins un marc de tolerància
i llibertat. No hi tenen cabuda, evidentment, aquelles persones tancades dins
el sistema de l’autoritarisme i la forma de veure la societat com a una manera indisciplinat
i mancada de tota mena de llibertat, com hi ha partits polítics que la
practiquen des de sempre. Et puc posar d’exemple, doncs, partits com el PP o
partits comunistes que entenen com a única forma de societat la dictadura del
proletariat, que per altre banda han fracassat a tot el món.

Pel que fa referència a que la premsa ha de
ser políticament objectiva, penso realment que això no existeix, ni ha existit
mai. Sempre s’afavoreix uns interessos o altres; siguin aquests econòmics,
socials, polítics o religiosos, però sempre hi ha quelcom que trenca la pròpia
objectivitat.


-Quina és la seva premsa de referència?

Fa molts anys que compro el diari AVUI, també
llegeixo El Punt i La
Vanguardia, encara que aquesta darrera publicació solament és
per algunes seccions concretes, com per exemple ‘La contra’. En quan a la
premsa electrònica, cada dia em connecto al portal de Vilaweb i Tribuna
Catalana. No puc entendre com hi ha persones que es diuen catalanistes i quan
compren premsa i llibres, ho fan en espanyol. Això, no ho entenc per més que
m’ho expliquin. La meva llengua és única i exclusivament la catalana per tant
les altres llengües em són imposades i les practico poc.


-I quins periodistes admira especialment?

Cap en especial, en segueixo alguns pels seus
articles, però no tinc preferència per cap.


-I com ha canviat la ciutat de Mataró en
aquests cinc anys?

 És una
ciutat que ha anat cap amunt en tots els sentits, en els bons i els dolents.
Segueix sent una ciutat molt sorollosa i en alguns racons molt bruta. Hem
avançat en els mitjans electrònics que ara n’hi ha uns quants, sí.


-De totes les entrevistes que han fet, per
qui ha sentit més admiració?

Admiració, potser no és la paraula. Jo diria, en
canvi, satisfet. Satisfet de sentir quelcom interessant, a més, clar, de com
ens reben. No he assistit a totes les entrevistes, potser unes 80 de les 101
que portem fetes. Però, potser l’entrevista que no em va decebre gens ni mica,
va ser la que vàrem fer al Pep Riera (pagès i excoordinador general d’Unió de
Pagesos), a finals de setembre del 2002. Recordo que no vaig voler fer-li les
fotos a casa seva, vaig anar-hi un altre dia al seu camp mentre recollia pastanagues.
Ostres, em va agradar molt. També vaig gaudir amb la del Josep Ma Terricabras
(filòsof) a la seva casa de Girona, és un personatge molt ferm i amb unes idees
molts similars a les meves. Hi ha hagut altres entrevistes que també he gaudit
molt, eh? La de la Isabel-Clara Simó,
l’Espinàs, en Lluís Xirinacs, la que vam fer a l’escultor Manuel Cusachs al
juliol del 2001 a
Òrrius amb la Judith Vives,
etc.


-Creu que l’Administració ajuda prou als
mitjans de comunicació locals?

Bé, doncs, no ho sé. Tot just acabo de
presentar-me a una subvenció que atorga l’Ajuntament de Mataró i veurem si me
la concedeixen o no. Encara que per la resta de mitjans ho desconec fins a quin
punt l’administració ajuda o no.


-Digui’m què li falta al Maresme.

Uff! Li falten tantes coses que no hi ha espai
suficient al disc dur del meu portàtil per esmentar-les. Però, vaja, el més
urgent seria deixar de construir, evidentment. Ens estem menjant els boscos i
la pagesia i això és de folls, vaja.


-Per acabar, com creu que evolucionarà el món
de la premsa escrita en els propers cinc anys?

Tota la premsa, a més del paper, també tenen
els seus portals electrònics. No obstant cada cop hi ha més mitjans escrits del
que en diuen la premsa gratuïta, la qual és de una qualitat que ratlla la imbecil·litat,
salvades alguns excepcions, clar.

La premsa tradicional, no crec que
desaparegui, no. Sí que hi hauran canvis, possiblement en els continguts i en
el disseny i, crec que també en la interacció en els seus propis portals
electrònics. Alguns especialistes diuen que tot avança cap a la gratuïtat, però
jo no ho crec. Els dos setmanaris gratuïts de més tirada que hi ha a Mataró
tenen uns índex de publicitat de gairebé el 70%, i això és una barbaritat, pels
que cerquem informació. La publicitat en excés molesta molt.


per Albert Lladó

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris