Òscar Batet

oscarbatet Òscar Batet, director del Diari Mataró, és un home alt, ros, fort, i d’aspecte rígid. Com tots ho fem, només és una postura davant de la vida. Un màscara. És una manera de mostrar que té les idees clares, que sap el que diu, i que està convençut fins al final del que defensa. Tot i així, quan la conversa va avançant, va abandonant aquesta rigidesa i apareix un home sensible, amb veritable sentit estètic, i amb una clara debilitat per a la música. També s’apassiona per la pintura, la fotografia i la resta d’expressions artístiques. Aquest any és el cinquè aniversari del seu portal informatiu que va ser el primer en sortir al Maresme.



-Diari Mataró és el primer diari digital que va sortir al Maresme. Com va sorgir la idea de fer un diari digital a Mataró?
Doncs, de veure el buit d’informació que hi havia dins la xarxa. Si algú volia cercar informació de Mataró i el Maresme només ho podia fer des dels portals dels Ajuntaments (els que en tenien) i res més. Per això em vaig decidir a crear-ne un, i fins avui encara funcionem.

-Com ha evolucionat el diari en aquests cinc anys?
Doncs, hem anat evolucionant molt lentament. Poc a poc han anat sortint altres portals aprofitant les infrastructures periodístiques que tenien de publicacions setmanals. És llavors quan nosaltres els hem fet nosa, per així poder ocupar el nostre lloc. N’ hi ha un que s’autoanomena “El diari digital de Mataró i el Maresme”, com si els demés no existíssim i ells fossin els únics. És difícil evolucionar, sí. Nosaltres ho fem amb molt sacrifici i a base de incloure entrevistes interessants i forces continguts que tinguin un interès per Mataró i la comarca.

-La línia editorial del diari apunta al catalanisme i al independentisme. Què li diria a qui afirma que la premsa ha de ser políticament objectiva?
Bé, això de la línia editorial és un dir, si ho dius pels articles que escric jo mateix a la secció “Amb el dit a l’ull” no són la línia editorial de DIARI MATARÓ, simplement és una secció d’opinió lliure, sense cap mena de condicionament. Darrerament els articles que hi ha són escrits per mi, encara que moltes vegades s’han publicat articles d’opinió que no he estat jo. La línia editorial del portal la traça els contingut que es posen: notícies, entrevistes, articles d’opinió, documents històrics, etc… Aquest portal jo el vaig concebre per què fos un lloc d’opinió per a totes aquelles persones que accepten la diversitat d’opinió dins un marc de tolerància i llibertat. No hi tenen cabuda, evidentment, aquelles persones tancades dins el sistema de l’autoritarisme i la forma de veure la societat com a una manera indisciplinat i mancada de tota mena de llibertat, com hi ha partits polítics que la practiquen des de sempre. Et puc posar d’exemple, doncs, partits com el PP o partits comunistes que entenen com a única forma de societat la dictadura del proletariat, que per altre banda han fracassat a tot el món.

Pel que fa referència a que la premsa ha de ser políticament objectiva, penso realment que això no existeix, ni ha existit mai. Sempre s’afavoreix uns interessos o altres; siguin aquests econòmics, socials, polítics o religiosos, però sempre hi ha quelcom que trenca la pròpia objectivitat.

-Quina és la seva premsa de referència?
Fa molts anys que compro el diari AVUI, també llegeixo El Punt i La Vanguardia, encara que aquesta darrera publicació solament és per algunes seccions concretes, com per exemple ‘La contra’. En quan a la premsa electrònica, cada dia em connecto al portal de Vilaweb i Tribuna Catalana. No puc entendre com hi ha persones que es diuen catalanistes i quan compren premsa i llibres, ho fan en espanyol. Això, no ho entenc per més que m’ho expliquin. La meva llengua és única i exclusivament la catalana per tant les altres llengües em són imposades i les practico poc.

-I quins periodistes admira especialment?
Cap en especial, en segueixo alguns pels seus articles, però no tinc preferència per cap.

-I com ha canviat la ciutat de Mataró en aquests cinc anys?
 És una ciutat que ha anat cap amunt en tots els sentits, en els bons i els dolents. Segueix sent una ciutat molt sorollosa i en alguns racons molt bruta. Hem avançat en els mitjans electrònics que ara n’hi ha uns quants, sí.

-De totes les entrevistes que han fet, per qui ha sentit més admiració?
Admiració, potser no és la paraula. Jo diria, en canvi, satisfet. Satisfet de sentir quelcom interessant, a més, clar, de com ens reben. No he assistit a totes les entrevistes, potser unes 80 de les 101 que portem fetes. Però, potser l’entrevista que no em va decebre gens ni mica, va ser la que vàrem fer al Pep Riera (pagès i excoordinador general d’Unió de Pagesos), a finals de setembre del 2002. Recordo que no vaig voler fer-li les fotos a casa seva, vaig anar-hi un altre dia al seu camp mentre recollia pastanagues. Ostres, em va agradar molt. També vaig gaudir amb la del Josep Ma Terricabras (filòsof) a la seva casa de Girona, és un personatge molt ferm i amb unes idees molts similars a les meves. Hi ha hagut altres entrevistes que també he gaudit molt, eh? La de la Isabel-Clara Simó, l’Espinàs, en Lluís Xirinacs, la que vam fer a l’escultor Manuel Cusachs al juliol del 2001 a Òrrius amb la Judith Vives, etc.

-Creu que l’Administració ajuda prou als mitjans de comunicació locals?
Bé, doncs, no ho sé. Tot just acabo de presentar-me a una subvenció que atorga l’Ajuntament de Mataró i veurem si me la concedeixen o no. Encara que per la resta de mitjans ho desconec fins a quin punt l’administració ajuda o no.

-Digui’m què li falta al Maresme.
Uff! Li falten tantes coses que no hi ha espai suficient al disc dur del meu portàtil per esmentar-les. Però, vaja, el més urgent seria deixar de construir, evidentment. Ens estem menjant els boscos i la pagesia i això és de folls, vaja.

-Per acabar, com creu que evolucionarà el món de la premsa escrita en els propers cinc anys?
Tota la premsa, a més del paper, també tenen els seus portals electrònics. No obstant cada cop hi ha més mitjans escrits del que en diuen la premsa gratuïta, la qual és de una qualitat que ratlla la imbecil·litat, salvades alguns excepcions, clar.

La premsa tradicional, no crec que desaparegui, no. Sí que hi hauran canvis, possiblement en els continguts i en el disseny i, crec que també en la interacció en els seus propis portals electrònics. Alguns especialistes diuen que tot avança cap a la gratuïtat, però jo no ho crec. Els dos setmanaris gratuïts de més tirada que hi ha a Mataró tenen uns índex de publicitat de gairebé el 70%, i això és una barbaritat, pels que cerquem informació. La publicitat en excés molesta molt.

per Albert Lladó

 

← Torna a l’hemeroteca