Plató, la demagògia i Chávez

En la República Plató descriu el pas de l’oligarquia a la democràcia, i el de la democràcia a la tirania, com dos processos conduïts per la fatalitat de dues lleis històriques. La primera, que no es pot caure en un excés sense caure en l’excés oposat. Així, l’oligarquia amb la seva desigualtat esdevé una democràcia igualitària; i la democràcia amb la seva llibertat (més aviat menyspreu de tot poder) esdevé una tirania despòtica. La segona, que amb cada canvi històric una societat s’enfonsa més i més en l’abisme. Em pregunto si el vaticini platònic encara és vàlid.

En bona part de l’Amèrica Llatina hi ha un sistema social diguem-ne demoligàrquic, perquè tot i satisfer les condicions formals d’una democràcia, la seva desigualtat i pobresa són típiques d’una oligarquia. Alguns països intenten resoldre-ho amb programes seriosos, com Brasil o Mèxic. D’altres, com Bolívia o Veneçuela opten (sembla) per la via ràpida de la demagògia. I la demagògia és el llindar que condueix de la democràcia a la tirania.

Plató va observar al detall les fases del procés. El demagog es postula com l’únic salvador del poble davant la rapacitat dels oligarques; un cop al poder, comença per expropiar la riquesa d’aquests per repartir-la entre els pobres. Mentrestant, els rics contraataquen i el demagog sol·licita al poble una guàrdia armada. Quan s’acaben els repartiments, el demagog usurpa els tresors de la ciutat; i amb l’inevitable exhauriment dels recursos, li cal imposar greus càrregues al poble, tenir-lo ocupat amb guerres exteriors, i desviar el seu ressentiment cap a un enemic extern, origen dels seus mals.

Finalment quan el poble, sotmès a condicions pitjors que les d’una oligarquia, s’adona del seu error i intenta espolsar-se el jou, veu com el demagog, convertit ja en tirà, llança la seva guàrdia contra el poble que l’ha engendrat, i es converteix en parricida.

per Miquel Costa



← Torna a l’hemeroteca