dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Posa’t a la cua

Des de nen em van fascinar les cues. Recordo
que a l’escola Don Evaristo ens feia formar-les abans de pujar a les aules. De
tant en tant, m’assalta la nitidesa d’aquell record: aquell pati, el  del mestre, les files tancades i perfectes, els
meus primers pantalons llargs, les sabates de charol.

He fet autèntics amics a les cues: avancen amb una lentitud… i conviden a la
conversa i a la confidència. Fent cua en el cinema vaig conèixer a la meva
esposa; una pèl-roja de peus  estranys i
ulls com ametlles que sospirava per Errol Flynn. Anys després em va abandonar per un tipus que va
trobar a la cua d’un autoservei. Abans –expliquem-ho tot- jo li havia estat
infidel amb una vídua que em vaig trobar a la cua del registre Civil.

El cap de setmana que em correspon, porto al meu fill al parc d’atraccions; fem
cua amb estricta disciplina fins a arribar a -ens dóna temps a parlar de tantes
coses…- la muntanya russa.

Em fascinen -ja veuen- les cues: és tan intrigant saber qui és la morena que
tens davant; qui, en qüestió de segons se’t posarà darrere; indagar per a què
punyetes tenim que esperar així, pacientment, en fila d’un en un,
civilitzadament; com reaccionarà la gent si intentes colar-te… Al arribar el
meu torn i per a no aixecar sospita em matriculo sense molt convenciment en
italià, em pujo a un escandalós tren turístic, compro una entrada per a un
concert  o dono la paga i senyal per a un
apartament a Torrevieja.

Avui, per canviar, he intentat colar-me en aquesta fila interminable. Ningú,
curiosament, s’ha indignat; han tolerat el meu comportament amb un somriure i amb
condescendència, gairebé amb agraïment.

Només -hi ha tan bona gent- podia ser la cua
de l'Infern.


per Aster Navas

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris