dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Quo vadis, Catalonia?

Una ullada (de cua d’ull) al nostre món polític

De tant en tant el món polític s’han de mirar de lluny, amb
perspectiva “d’àguila”, com deia Nietzsche, perquè el dia a dia, la perspectiva
“de granota” d’arran de terra no ho permet. Per una banda, el polític ha de tenir
bastant de “granota”, perquè ha de resoldre afers que no admeten espera,
distribuir recursos escassos i maniobrar enmig d’interessos irreconciliables, i
això deixa poc marge per les grans visions (jo diria que el llindar temporal màxim
per un polític no passa de quatre anys).

Però el polític no és solament gestor. A més, ha de tenir
una visió: ha de tenir una idea ampla, coherent, i ben informada del món; ha d’avaluar
què cal canviar i què s’ha de conservar a llarg termini i ha de saber a on vol
conduir la societat. Ha d’inspirar al poble un projecte col·lectiu, i això
significa connectar-hi i parlar-li francament.

Doncs bé, quan observo el món polític català d’ara, si el
comparo amb el passat, per dir-ho suaument no hi veig ja cap àguila i ni tan
sols una miserable gallina capaç d’elevar-se un pam del terra: només veig granotes
fent botets. I al cel algun voltor –i ja sabeu per què volen els voltors–. Els
nostres polítics han limitat el seu espai mental a guanyar eleccions; tota
altra consideració se subordina a aquesta obsessió única. Els lemes i la foto han
eclipsat les idees. Rumieu un moment en la degeneració següent: Maragall, Clos,
Hereu: un aligot que s’ha tornat granota després d’una fase passerell.


per Miquel Costa

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris