dimecres, 22 de gener de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ramon Bassas

ramonbassasRamon Bassas és regidor de  Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de
Mataró i 4t Tinent d'Alcalde. A més és Primer Secretari del PSC de la mateixa
ciutat. Aquest home de trenta-set anys, amant de l’art, la política i la
filosofia, en especial la de 
Wittgenstein, sembla un antic grec en els seus gustos i afeccions. La
seva “àgora” personal és el seu bloc ramonbassas.blogspot.com, on hi apunta
obsessions, sensacions i idees. De fet, és un dels blocs de referència del
Maresme i Ramon Bassas és reconegut com un dels impulsors, a la nostra comarca,
d’aquesta nova forma de comunicar-se.

-A què es dedica professionalment?
Ara per ara em dedico exclusivament a la meva tasca de
regidor a l'Ajuntament de Mataró, on sóc tinent d'alcalde, responsable de
l'àrea de Seguretat i portaveu del meu Grup, el Socialista. Tinc estudis
de protocol i he treballat d'administratiu. M'agrada escriure i col·laboro en
alguns mitjans, de forma “amateur”.

-I què li agrada més de la seva feina?
La possibilitat d'incidir en la resolució immediata de
problemes, que els veus, mentre planifiques el futur a mig i llarg
termini, cosa que no saps si veuràs o no. També m'agrada molt la possibilitat
de conèixer gent, el món és ple de gent interessantíssima.

-I menys?
Alguns dels fets amb què em trobo quotidianament:
agressions, robatoris, vides a la deriva… M'agradaria fer més i no sempre
puc.

-Però la seva afecció, en realitat, és…
Escriure o, millor dit, seduir escrivint. També m'agrada tot
el que te a veure amb allò visual i simbòlic, especialment el món de
l'art. En una altra vida m'agradaria ser pintor, barber, o jardiner; en aquesta
no tinc temps.

-Com a persona, com es definiria?
Sovint massa incisiu, determinant, sarcàstic,
perfeccionista, “llop amb pell de xai”. Per això, potser, cultivo (massa) els
sentits i les emocions, entossudit en la recerca d'un “perquè” que potser no hi
és, i deixant altres coses importants a la cuneta. També m'agraden les
paradoxes, fugir dels tòpics.

-Llibre, pel·lícula i música preferida?
Em costa molt elegir-ne un de cada, sóc molt promiscu…
Dels darrers que he llegit, recomano Los géneros de la pintura, de Francisco
Calvo Serraller (Ed. Taurus) , perquè t'obre a múltiples possibilitats d'altres
coneixements. Del cinema, una que fa temps que l'han fet, “La vida secreta de
las palabras”, d'Isabel Coixet. I m'agrada molt la música barroca, el gran
mestre de la qual és Bach.

-L’esport que li agrada més és…
Per desgràcia, cap. A vegades surto amb bici. Un dia vaig
quedar embaladit en un partit televisat de tennis, amb aquella tennista que
després van apunyalar (ara no recordo com es diu), i, algunes vegades, em passa
el mateix si miro algun partit del Barça amb el meu fill, però sospito que són
anomalies de fer-se gran…

-Si tingués poder polític, què seria el primer que
canviaria?

Potser les coses que canviaria no es canvien amb el poder
polític, sempre tan limitat, tan criticat però tan transparent, tan poc
globalitzat, tan poc incisiu en coses determinants que no m'agraden gens: la
distribució mundial de la riquesa, per exemple. Amb el (poc) poder polític que
tinc, crec que puc canviar moltes coses, però, si les fem una a una i amb
objectius ben definits i assolibles. Crec que cal fugir de les utopies, de
començar a canviar les coses amb la “foto-finish” que tenim al cap, i fer-ho
des de la “contingència”, allò que tenim a l'abast i tota la imaginació,
complicitat i tenacitat possibles. S'avança més i més fermament. És
la gran lliçó de l'esquerra democràtica. Per últim, m'agradaria advertir que
les persones, una a una i en grup, també tenim “poder polític”. I que es poden
canviar moltes coses des d'una “Ampa”, des de la militància de base d'un
partit, des d'una campanya per la millora d'un barri… si som capaços de
treure'ns la mandra que sovint ens envaeix.

-I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
En promoure les meves idees i, potser, alguns talents. També
invertiria en projectes de desenvolupament a petita escala. Ara per ara és
el que veritablement em faria il·lusió. Per sort, o per megalomania, potser,
sospito que no per mèrit… No m'agraden els cotxes ni el luxe, ni els “pijos”.

-Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
Els recents, que he viscut (per la tele): L'enfonsament de
l'Est i l'11-S. Hi vius aquella sensació de buit i d'angoixa, del futur que
s'avança i no saps exactament què caram hi porta a dins.

-Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
No ho sé. Potser Wittgenstein. O Sant Josep.

-En una amistat què és el que valora més?
El perdó, la fidelitat, el respecte, saber que els tens fins
i tot quan no t'ho mereixes.

-I en una parella?
La comprensió, també. La capacitat de represa diària.

-Per què li agrada viure al Maresme?
Perquè hi vaig néixer, perquè té unes condicions naturals
(clima, paisatge) fantàstiques, per l'orientació de la costa cap el Sud i
perquè cada dia pots veure el mar.

-I què hi troba a faltar?
Millor transport públic, més punts de referència (en el
coneixement, l'economia, la innovació, etc.) i, en alguns casos, més llibertat
d'aquella que els antics associaven a la idea de ciutat, i que ara passa, crec,
ser sense complexos un dels motors de la Regió Metropolitana
de Barcelona.


per Albert Lladó

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris