Moltes vegades hem vist un documental sobre com les tribus africanes fan passar els adolescents per certes proves que signifiquen que l’individu entra dins del món adult, amb totes les conseqüències, drets i obligacions inclosos. Aquestes proves són una persistència avui d’antiquíssims rituals. Es preparen diferents tasques que són considerades representatives d’activitats vitals per a la supervivència de la pròpia tribu. Els aspirants masculins han de caçar una gasela o han d’aguantar sobre el seu pit la picadura de desenes d’abelles. ¿Viuen, aquestes societats una relació tan directa amb la natura o fan la representació de l’últim acte d’un món perdut?. Els joves, per iniciativa pròpia estan canviant aquests entranyables rituals per un altre més perillós: creuar l’estret cap al paradís europeu.
Però, mentrestant, què passa amb els nostres joves? Avui hi ha molta gent que creu que aquests rituals s’han extingit i que ara no es fan, altres admiren la “duresa” d’aquestes proves –les antigues, entranyables i mítiques, no les tràgiques i reals del pas de l’estret- en front de la permissivitat d’avui: res més lluny de la realitat. Els adolescent d’aquest costat de l’estret, masculins i femenins, han de sortejar moltes més i variades proves com correspon a la complexitat de la nostra societat, això comporta moltes hores asseguts als pupitres rebent tota la informació que es considera essencial i que ha de ser transmesa. Els que arriben al curs superior del Batxillerat han d’adaptar-se a programes d’assignatures molt diverses i als diferents ecosistemes de cada classe, han de fer una petita gran recerca i presentar-la davant d’un tribunal de savis amb cara i ulls.Al final del ritual, es presenten davant del bruixots sense rostre: la Selectivitat. Per superar-ho no només cal l’estudi i la vida monacal durant tot aquest infernal i màgic curs... el típic “empollón”, no és segur que passi bé aquest ritual ja que s’ha de donar sortida a tot l’estrès acumulat i s’ha de trobar l’equilibri amb la seva part afectiva-emocional i sexual... No feia molt que estaven a les selves de la ESO i ara es troben a punt de superar la prova que els acredita per enfrontar-se als perills de la sabana on abunden els caçadors. Quins de vosaltres no canviaríeu aquestes proves per alguna de les poètiques antigues de caçar una gasela o per la tontada d’aguantar el dolor de la picadura de quatre abelles? Quants, en canvi, estaríeu disposats a passar l’estret en patera per després, si sobreviviu, enfrontar-vos amb els peus i les mans lligades a la sabana europea, plagada de desconeguts depredadors de sabana europea?